També
conegut com Vorasséquies, al seu terme s'han trobat deixalles arqueològiques
iberes i romanes. Jaume I
(1208-1276) féu donació de les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad
as-Sákkar ("el riu ebri") a soldats que l'acompanyaren en la
conquesta. En 1353 Bernat Ferrer va
comprar-li-la a Pere IV el Cerimoniós
(1319-1387); Benimantell va quedar despoblada en aquest segle XIV i l'actual
població es forja sobre Wad as-Sákkar, que subsistiria com localitat morisca,
fins l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, el 1609.
Repoblada per cristians de Xàtiva, en el segle XVII era propietat de Raimon
Sanz; després passà a mans d' Onofre Ervillas i més recentment va pertànyer als
Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle
XIX.
L'economia
combina allò industrial –dos polígons en els quals predomina les relacionades
amb productes químics i fertilitzants, plàstics, el tèxtil i indústries menors
bastant diversificades, amb la tradicional agricultura: blat, dacsa,
hortalisses, fruiters, vinya i olivera.
Quant
al patrimoni, citarem:
- Església de la Mare de Déu de l'Esperança. Segles XVIII-XIX. Restaurada recentment.
- Ermita del Santíssim Crist de l'Amparo. També rehabilitada fa poc.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
La primera foto es de Sempere
ResponElimina