El
terme, molt menut, i dedicat a l'agricultura, no presenta gaires paratges
dignes d'esment, llevat dels esplèndids jardins del palau del marquès de
Fontalba que presenten gran quantitat d'espècies vegetals.
Consta
que en el segle IV aC hi havia un assentament iber, una mena de santuari que
era receptor de pelegrinatge i que es deia Sakariskera "lloc on s'atura el
riu de sorra", aquell primitiu mot evolucionà a Xacariella, Hacarilla o
Xacara, que és com apareix en el Llibre de Repartiment d'Oriola. El senyoriu ha
estat unit a la família Togores des que en la conquesta els cavallers d'aquest
llinatge, que acompanyaren Jaume I
(1208-1279) foren distingits amb prebendes. En el segle XV, u d'ells, mossèn Bartolomé Togores i Brizuela maridà amb
la filla de Jaume Ibáñez de Ruidoms,
senyor de Xacarella. En 1811, a la mort sense descendència d'Ignasi Joaquim Togores i Escorcia, va
heretar-lo el seu nebot, Francesc de
Paula Manel Sandoval i Togores, el qual va obtenir la separació municipal
de Bigastre. En el segle XVII Xacarella obtingué la segregació d'Oriola, a la
qual jurisdicció pertanyia. En 1734 obtingué la separació eclesiàstica d'Oriola
i en 1917 la independència, en separar-se de la de Bigastre. En 1915 adquireix
el lloc Francesc de Cubas i Erice,
marquès de Fontalba el qual va mantenir les possessions, en règim gairebé
medieval, per a la seua família fins 1947 en què Felip de Cubas i Urquijo, també marquès de Fontalba va reparcel·lar-lo
i va vendre-ho als habitants del poble.
El
desenvolupament del regadiu i la reparcel·lació del segle passat han donat
prosperitat i creixement demogràfic al municipi, de parla castellana com la
resta de la comarca.
Quant
al patrimoni:
- Caserna de la Guàrdia Civil. No és visitable per estar en servei. Va ser costejada pel marquès i es troba adossada als jardins.
- Església de Nostra Senyora de Betlem. Neogòtica i també costejada pel Marquès que àdhuc ordenà construir-hi una petita llotja per al seu exclusiu ús al costat de l'altar.
- Palau del Marquès de Fontalba. 1920. Amb els magnífics jardins de què hem parlat. Tampoc es pot visitar per ser de propietat privada.
De
menjars, els propis del terreny són l'arròs amb conill i el guisat de titot amb
pilotes. També hi ha bons dolços.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada