dimecres, 11 de setembre del 2013

Banyeres de Mariola (L'Alcoià)

Afegeix la llegenda
Al terme, molt esquerp i accidentat, hi ha l’alt de la Barcella (1.210 m), Les Talaies (1.045 m), Penya la Blasca (1.119 m) i el Capollet de l’Àguila (959 m). Hi ha nombroses fonts: la del Sapo, la del Cavaller, la del Teularet de Roc, la de la Coveta, la dels Brulls, etc i brolladors, com ara el naixement del Vinalopó. La seua pertinença a la serra de Mariola fa que la flora hi siga molt important per la qual cosa al parc municipal de Villa Rosario s’ha instal·lat l'Aula de Natura on s’estudia i es dóna a conèixer la vegetació de la zona. A banda del Vinalopó el municipi està solcat pels seus afluents: Barranc dels Pinarets, Marjal i Barranc d’ull de Canals.

Hi ha a la zona de la Serrella, o Serreta, mostres de població ja des del Neolític. Jaume I (1208-1276) va conquestar el lloc i el castell de Berirehes (Benirches, segons altres autors), d'origen musulmà. En 1248 el rei cedeix el castell a Bernat de Tous i el poble a Jofré de Raixa; als inicis del XIV fou propietat de Pere d'Artes; en 1361 apareix documentat ja com a Banyeres. En 1381 la vila i el castell són adquirits, juntament amb Biar i Alfafara, per la universitat de Bocairent; roman en municipi bocairentí fins 1618. Durant la guerra de Successió pren partit pel Borbó i es converteix en un important bastió de les tropes de Felip d'Anjou (1683-1746) que resistiren, sota el comandament del capità Raimon Casamayor, molts atacs i setges dels partidaris de l’arxiduc. En agraïment pel seu comportament Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de " Muy Noble Fiel y Leal". A finals del segle XIX va produir-s’hi una interessant fase de col·lectivització dels mitjans de producció: els treballadors llogaren, aportant part del seu salari, el Molí de l’Ombria que es dedicava a la producció de paper de fumar, indústria molt arrelada al poble. Precisament la famosa marca Blanco y Negro, que s’exportà arreu de l’estat fins passada la meitat del segle XX, es produïa en el Molí del Sol, de Banyeres.

Naixement del Vinalopó

Relata Madoz (1806-1870) que la vila es dedica a la producció de productes tèxtils, com ara barrets, faixes i mantes;, i de neu, que venien a Xàtiva i altres punts. Des de la dècada dels seixanta del segle passat ha desenvolupat una important activitat industrial: paper, cartonatges, plàstic, tèxtil i gèneres de punt que han atret molta població dels veïns Alcoi, Biar, Bocairent, El Camp de Mirra i, fins i tot, de Castella.



La població, que s’enlaira en un contrafort de la Mariola a 818 m, és la més alta de les comarques del sud. La fesomia del poble està marcada pels conjunt de carrers costeruts que acaben en l’ermita del Crist. Cal destacar del seu patrimoni:

  • Església de Nostra Senyora de la Misericòrdia. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, classicista de 1899.
  • Ermita de santa Maria Magdalena ––popularment la Malena––. Gòtica.
  • Ermita del sant Crist. Punt culminant de la vila, de principis del XX, a la que s’arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-39.
  • Ermita de sant Jordi. Formava part del molí del Sol. D’estil neogòtic, reconstruïda en 1990.
  • Torre de la Font Bona. Segle XV. Recentment restaurada, alberga el Museu Arqueològic Municipal i el Museu Valencià del Paper.
  • Castell de Banyeres,o del Tossal de l'Àguila. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l’homenatge. En molt bona condició alberga el Museu de la Festa de Moros i Cristians.
  • Castell de la Serrella. Restes molt deteriorades.
  • Molí de la Farina. Encara en funcionament.
  • Molins, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l’activitat fabril de Banyeres.
  • Museu de l'Espardenya
  • Museu de la Paraula
  • Museu de la Farmàcia, ubicat a la casa contigua a l'oficina de Turisme del parc municipal de Vil·la Rosario.


La gastronomia està representada per les coques de farina i tomaca, l’olla de penques, gaspatxo a les herbes de la Mariola, borra, pericana, "cocots" de tonyina, coques fregides i el "mullao" de conill i tomaca. El més famós de la seua gastronomia és l’herbero, licor fet d’herbes de què existeixen tants receptes com fabricants.


S'hi celebren, per sant Jordi, i en el seu honor, Moros i Cristians.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada