A
Massalfassar pertanyen els barris de Rafalet i Vistabella, tot i que estan en
terme de la ciutat de València.
L'origen
de l'actual població és la romana Casbaitar que va sorgir entre els anys 168 i
70 aC amb l'arribada dels romans que fugien del castell de Sagunt;
posteriorment fou una alqueria musulmana, de nom Masalfazar, que vol dir
“alqueria de Fasar o Fazar”. El llarg període de pau musulmana fou interromput
per la irrupció del Cid (aprox.1043-1099), que va donar mort al Cadí de
Museros, , Abu Ibn Djahhaf, el qual
governava Massalfassar. La definitiva arribada dels cristians obligà els moros
del poble a fugir a la Serra d'Espadà; és en aquest moment quan la població
adquireix la seua actual denominació. El primer senyor cristià fou el soberà d'Albarrasí,
Pere Fernández d'Azagra; en 1245
passà a Lluís Fernández d'Híjar. En 1266 a l'aragonès Berenguer Dalmau.
Un plet pel pagament de les rendes entre les corones d'Aragó i València acabà amb la compra del lloc pel noble aragonès Antonio Juan. En 1340 el senyor territorial era Pere Juan Vidal. En 1359 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va donar la població al seu ajudant Antolí de Fortillach. El 1400 el rei Martí l'Humà (1356-1410) concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment passà a la família Exarch i successivament als Bellvis, als Sobregondi, als Múñoz i als Valeriola. En 1691 fou testimoni d'enfrontaments entre borbons i àustries.
Un plet pel pagament de les rendes entre les corones d'Aragó i València acabà amb la compra del lloc pel noble aragonès Antonio Juan. En 1340 el senyor territorial era Pere Juan Vidal. En 1359 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va donar la població al seu ajudant Antolí de Fortillach. El 1400 el rei Martí l'Humà (1356-1410) concedí el delme a la cartoixa de Valldecrist. Posteriorment passà a la família Exarch i successivament als Bellvis, als Sobregondi, als Múñoz i als Valeriola. En 1691 fou testimoni d'enfrontaments entre borbons i àustries.
.jpg)
L'agricultura,
cítrics i hortalisses, i la indústria que són els motors de l'economia local es
reparteixen el terme municipal.
De
patrimoni podem esmentar:
- Església de sant Llorenç Màrtir. Originari de 1461, ha sofert diverses modificacions, l'última de les quals fou en 1997. Bé de Rellevància Local.
- El Patronat.
- El llavaner.
- Font de Ximet
- Font de Carlos
Quant
a la gastronomia, els arrossos: paella valenciana, paella a la busca, paella de
fetge de bou, negre amb sèpia i faves tendres, etc., abadejo i ceba revolcà, les
calderes de sant Antoni, els caragols, les coques cristines, els pastissos de
moniato i els rotllets d'anís en són una bona mostra.
Com
a poble mediterrani i valencià, ama el foc i el millor testimoni d'això és la
tasca que porta a terme la Colla de Dimonis de Massalfassar, que compta entre
les seues activitats amb l'organització, des de 1997, (amb la col·laboració de
l'Associació Cultural Tradicio i Música Tramús) del Cant al Ras, trobada de
cant rural per recuperar el gust per la cançó tradicional. Al Cant al ras
recuperen i difonen les formes més genuïnes de cantar dels valencians: cançons
de batre, albades, cant d'estil, cançons d'engrunsar, cançons de taverna,
cuplets de magatzem, gojos, aurores, mayos, romanços, nadalenques, asguilandos,
cançons de Pasqua, cançons de ronda, havaneres, cançons de murga, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada