dijous, 16 de novembre de 2017

Alcalalí (La Marina Alta)


Alcalalí, o Al-Canalí, és una població situada en la Vall de Pop. Dins del terme municipal travessat pel riu Xaló o Gorgos, tenim l'entitat local menor de la Llosa de Camatxo, la xicoteta Serra Seguili i el Coll de Rates, una de les entrades a la Marina Alta des de la Marina Baixa; tot plegat el seu conjunt conforma un paisatge natural d'extraordinària bellesa.. Hi ha diverses rutes senderistes i ciclistes que permeten, per exemple, conèixer el municipi en flor, quan en febrer floreix l'ametler, símbol del poble, o la que puja des del poble al Coll de Rates, entre altres.



Els orígens de vida humana en el terme muinicipal d'Alcalalí es remunten a temps prehistòrics, tal com revela la troballa d'una pintura rupestre en l'abric del Seguili. Però el poble, com tants altres de la nostra geografia, naix d'una antiga alqueria àrab que va sofrir una gran despoblació amb l'expulsió dels moriscs en 1609. Jaume I (1208-1276) la prengué el 1245 i li la va donar a Berenguela Alonso de Molina. En 1409 se li atorgà la independència jurídica. En 1577 adquireix parròquia pròpia en deslligar-se de la de Xaló. En 1599 Eximén Pérez Roiç de Lihori va comprar-lo a Martí d'Alagó. Es va despoblar en 1609, i en 1610 se'ls va atorgar carta pobla als nous veïns, procedents de Catalunya i de Mallorca. En 1616, es va crear la baronia d'Alcalalí, amb aquesta i el despoblat de Mosquera. L'últim baró va ser Josep Roiç de Lihori. El segle XVIII produïa cereals, seda, garrofes, oli, ametles, panses moscatell i figues.


La activitat econòmica tradiconal dels seus habitants ha estat la producció d'ametlla, raïm i taronges en les seues fèrtils terres. Però a hores d'ara, és el sector serveis –hostaleria i restauració-- el que tira del carro de l'economia. Els menjars tradicionals són el putxero, les coques i l'arròs amb fesols i naps.


El recorregut pel poble mostra un ric patrimoni tant en el plànol arquitectònic com en la quantitat d'elements urbans –forrellats, guarda-cantons, cares d'aigua, etc.—que adornen les façanes i les portes de les moltes cases de poble amb grans portalades que s'hi conserven. Els principals referents patrimonials són:
  • La Torre de Lihori. Aixecada el segle XIV sobre una antiga fortalesa islàmica com a torre guaita i defensiva, fou ampliada en 1599 per la família Lihori per a construir-hi la seua casa senyorial. Després de passar per diferents propietaris la torre ha estat adquirida per l'Ajuntament i restaurada. Allò més cridaner de la Torre Medieval són els graffitis i gravats que trobem a la segona i la tercera planta: van ser realitzats entre els segles XVI, XVII i XVIII, i ens permeten conèixer amb més profunditat els hàbits i els costums de les gents que van habitar l'antiga Alcalalí. En la planta alta hi ha el Mirador de la Vall de Pop, amb magnifiques panoràmiques sobre la comarca.
  • Església de la Nativitat, del segle XVIII. Molt danyada en la Guerra Civil, en 1961 acabaren els treballs de reconstrucció. Conté interessants obres d'art i el Museu Parroquial Sant Joan de Ribera.
  • Casa Abadia
  • Antiga almàssera. Allotja el Museu Etnològic, on s'explica el procés d'elaboració del vi i de l'oli.
  • Monument a la Mare de Déu del Calvari.
  • Ermita de la Mare de Déu del Calvari.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada