El seu terme,
enclavat en una xicoteta vall voltada per les serres del Desert i de Borriol, està
travessat pel Meridià de Greenwich. D'entre els paratges més coneguts destaquen
el Pinar de la Planeta, on abunden els bolets; la Cova dels Malandrins, el Pou de
la Figuera, el coll de la Mola, la font de la Rabosseta, el Cingle, i el Bassot.
Per als caminants hi ha el sender que uneix el Desert de Les Palmes amb La Pobla
Tornesa.
S'hi han trobat
importants deixalles del Paleolític (la Cova Negra) i posteriors. Es creu que el seu origen arranca d'una venda
o posada de la calçada romana que la creuava, com ho demostren els tres mil·liaris
que es conserven en l'anomenada Senda dels Romans (possiblement la Via Augusta).
En època musulmana era una alqueria del castell de Montornés; després la conquesta
fou cedit a Pérez Sanz, i més tard passà a formar part de les
propietats de Ximén Pérez d'Arenós, qui
posseïa el senyoriu del castell de Borriol.
Fou el centre de la nomenada baronia de la Pobla Tornesa, que el 1515 fou comprada per Nicolau Casalduc, la qual família encara posseeix gran part del terme. Durant la guerra de Successió, el 25 de maig de 1708, el general borbó D'Asfeldt (1665-1743) ocupà el poble i furtà tota la collita la qual cosa provocà la fugida dels poblatins, durant uns dies, cap a Vilafamés.
L'economia, com a la resta de la contornada, es basa en els cultius de secà i, sobre tot, en la indústria taulellera.
Quant a patrimoni, citarem:
- Els mil·liaris ja esmentats.
- L'església de Sant Miquel, de 1734.
- Presó. Segle XV. Posteriorment (segle XVIII) fou ajuntament.
- L'ermita de Sant Joan de la Vila, de 2005.
- Llavaner, a les afores del poble.
- Carrasca centenària de Conxa la de Pellicer.
- Ajuntament
- Panell ceràmics i rellotges de sol.
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada