dijous, 30 de novembre de 2017

Castell de Castells (La Marina Alta)


El terme s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara La Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet, i gaudeix de força paratges de singular bellesa: l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos –declarat Paratge Natural Municipal el 14 de gener de 2005--, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i, sobre tot, el Pla de Petracos en són bona mostra.


Els jaciments del Pla de Petracos situen Castell de Castells en la prehistòria, a uns 8.000 anys d'antiguitat; però la població té el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com Castells de Serrella; formava part dels dominis d'Al Azraq (1208-1276) fins 1254 en què Jaume I (1208-1276) va incorporar-lo a la Corona d'Aragó. En el tractat bilingüe del 'pouet', signat en 1245 entre, entre el primogènit de Jaume I i Al-Azraq apareix citat com 'Castiel', en el text Català i Qastal en l'àrab. En 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià (1266-1305) i posteriorment passà als dominis de l'orde de Calatrava, de la qual constituí la Comanda del Castell de Castells. Fou lloc de moriscs, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats definitivament, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.


L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d'interior. S'hi conserva l'artesania de la palma, de què es fan cistelles i bosses de mà.

El poble està envoltat per tres despoblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit, i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la Ruta de les Pintures Rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, el qual es localitza a uns 500 metres sobre el nivell del mar, a la marge esquerra del Barranc de Malafí. Descobert el 1980 per membres del Centre d'Estudis Contestans, està compost per vuit abrics dels quals cinc presenten motius pintats perfectament visibles. Declarat amb la resta de l'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.


La resta del patrimoni es concreta en
  • Església de Santa Anna. Del XVII.
  • Restes del Castell de Serrella. De difícil accés, roman abandonat en el cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.

La gastronomia és la típica de la comarca: borreta de melva, minxos amb farinetes, la salmorra, tota mena d'embotits, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat per aquells que emigraren cap a l’Alguer del consum de cous-cous.





Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada