Els
habitants d’aquest pintoresc poble parlen castellà i viuen repartits als nuclis
de població de Montanejos i L’Alqueria.
El
seu terme compta amb altures com El Frontón (966m), Rosadas (952m), Campero
(915m) i Copa (848); paga la pena visitar paratges com La Canaleta, el
Chorrador, La Sabina, La Bojera, la cova Negra (de gran interès geològic), la
de la Maimona, la de la Gotera; l’estret de Chillapájaros, lloc on es practica
l’escalada sobre roca; l'embassament d’Arenós o el barranc de la Maimona, de
gran anomenada entre els escaladors que hi acudeixen a doll els caps de
setmana; menció especial s’ha de fer de les fonts, més de 55 al terme
municipal, de què destaca la dels Baños, d'aigües mineromedicinals, al costat
de la qual hi ha restes dels àrabs; també la Petxina, la Zorrica o Pataco.
Es pot practicar el senderisme, el cicloturisme i l'equitació en un bon grapat de rutes de què destaquen la que, a través del barranc de la Maimona, uneix Montanejos i Montant i la dels Estrets. que se situa entre la població i l'embassament d'Arenós; es tracta d'un dels trams més bonics del riu Millars i amb major riquesa paisatgística.
Es pot practicar el senderisme, el cicloturisme i l'equitació en un bon grapat de rutes de què destaquen la que, a través del barranc de la Maimona, uneix Montanejos i Montant i la dels Estrets. que se situa entre la població i l'embassament d'Arenós; es tracta d'un dels trams més bonics del riu Millars i amb major riquesa paisatgística.
S’han
trobat deixalles prehistòriques a la cova Negra (Edat del Ferro) i al Plarandar
(ibers). El poble té el seu origen en el segle XI en què s’hi instal·laren
àrabs procedents de Terol. Conquerit per Jaume
I (1208-1276) romangué fidel al destronat Zeyt Abú Zeyt (¿?-1269) fins la seua conversió al cristianisme en
1227. En 1239 fou donat juntament amb el castell de Montant, del què era
alqueria independent, a Pere Ximénez de
Vallterra. En 1609 Miquel Vallterra, després de l’expulsió dels moriscs va
haver de donar carta pobla. En 1838, al ser declarat municipi lliure, els
Vallterra hi perderen el seu secular senyoriu.
La
seua principal riquesa està en l'agricultura, tant de secà com de reguiu, i en
el seu atractiu turístic, basat en bona mesura en la fama de les, ja conegudes
des d’antic, aigües mineromedicinals que s’aprofiten al Balneari i Centre
Termal de Montanejos que compta amb magnífiques i modernes instal·lacions i que
el converteixen en un dels millors dotats de l'Estat.
El
balneari actual aprofita les restes del que el moro Zeit manà construir per a
la seua favorita Sucaina. La resta del patrimoni es concreta en:
- Església de Santiago Apòstol. Segle XVII. Conserva interessants pintures i altres obres d'art sacre.
- Torre musulmana. Declarada BIC. Les escasses restes es troben adossades a la Casa Palau dels Vallterra.
- El Molí fariner. Segle XIX. En l'actualitat, s'estan duent a terme diferents obres per a la seua restauració.
- Ajuntament.
- Casa dels Vallterra.
- Pont de Sant Josep. 1803. Sobre el riu Montant
- Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats. En l'Alqueria.
Farinetes,
olla, fridura, sopa d’all, bolets i embotits i gran varietat de llepolies
identifiquen la cuina local.
Avís: En aquest article hi ha imatges que han
estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la
seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada