Alcàsser es troba en un terreny pla envoltat dels
barrancs de Picassent i del Realó. Rodejat d’horta, el seu terme invita al
passeig i a gaudir d'un paisatge impressionant.
El topònim d'Alcàsser podria tindre el seu origen en l'àrab "al-qàs-(a)r”
(lloc fortificat). Diferents autors diuen que Alcàsser era conegut al 1238 amb
el topònim de “Alqueria d'Espioca” i “Alcaçer” segons el Llibre del
Repartiment. Al 1250 era conegut com Alcacer, mentre que al 1418 se denominava
com “lloc d'Alcacer” i al 1421 “lloc d'Alquacer”. El rei Jaume I (1208-1276) va cedir-la a Artal de Foces, qui va intentar, el 1248, poblar-la de cristians.
El 1250 el seu senyor era Pere Roiç de
Corella i el 1299 la família Riusech. El 22 d'octubre del 1364, Pere IV (1319-1387) va donar a Pere Boïl la jurisdicció criminal, a Vidal de Vilanova i la seua dona, Sibila, la torre i fortalesa
d'Alcàsser, però sis dies després va vendre-ho a Giner Rabassa per 60.000 sous, però a més amb el terç delme, censos
sobre les cases i els homes, i amb el mer i mixt imperi.
El 1400 es va vendre
la baronia en pública subhasta i va adquirir-la Jaume Romeu, qui va aconseguir que el senyoriu s'integrara en la
particular contribució de València, beneficiant-se, d'aquesta manera, d'algunes
de les franquícies d'aquesta. El 1417 va comprar-la Bernat Guillem Català, i el 1443, ja convertida en baronia, fou
quan el seu senyor vigent, Joan Català,
va obtenir la suprema jurisdicció (alta, baixa, civil i criminal) i mer i mixt
imperi sobre la població. El 1446 va vendre la baronia a son cosí Galcerà de Castella, baró de Picassent.
Segons la carta pobla de 13 de desembre del 1417, els vassalls havien de
contribuir amb elevades càrregues: un quart d'algunes collites, terç delme i
d'altres drets feudals. A les Corts Valencianes de 1604, el senyor d'Alcàsser, Cristòfol Sanoguera, va demanar la
confirmació de la suprema jurisdicció. Des de 1328 potser hi haguera una
església, encara que l'actual edifici s'acabà de construir el 1805. La primera
meitat del segle XIX produïa fruits, blat, dacsa, bastant seda (gràcies a que
importaven la fulla de morera dels pobles de la Ribera), i oli que exportaven
al Cap i Casal. Hem de destacar el lent creixement demogràfic al llarg del
segle XX degut a les característiques d'una població que tenia com a principal
mitjà de vida una pròspera agricultura i, per tant, estava allunyada del nucli
econòmic i demogràfic més dinàmic, la ciutat de València.
En els últims anys el
paisatge ha sofert dràstics canvis ja que la construcció del bypass i de l'autovia d'Alacant han
suposat dues barreres importants; aquest panorama encara s'ha vist més agreujat
amb el pas de l’AVE. Consta documentalment l'existència del Castell d'Alcàsser
desaparegut entre 1929 i 1932, situat al lloc de l'actual Ajuntament. En 1989
es va descobrir casualment, a causa d'unes obres de remodelació de
l'Ajuntament, un antiquíssim aljub, probablement del desaparegut castell. A
principis de la dècada dels noranta del segle passat Alcàsser va sofrir un dels
successos més dramàtics de la seua història, el denominat “caso de las niñas de
Alcàsser” que va posar de trist actualitat el poble en tots els mitjans de
comunicació estatals.
Com a monuments més importants hi ha:
- Església de Sant Martí, bisbe. Construïda entre 1610 i 1805. Amb frescos atribuïts a Vicent López (1772-1850)
- Palau de la Baronia. Aixecat sobre la fortalesa musulmana que, probablement, donà nom al poble. Actualment allotja l’ajuntament.
- Ermita de la Verge dels Desemparats.
- Diversos motors de reg, com ara el de Suay, el del Rull i el de la Reva.
Quant a la gastronomia destaquen els dolços; el plat
més representatiu és el plat de Glòria, el qual té una tradició curiosa i ben
antiga, concretament es remunta a quan els carros i les cavalleries
transportaven fins la capital la gent dels pobles el dissabte de Glòria. Hi
havia costum de premiar el primer arrier que arribara a la plaça de la Mare de
Déu, després del toc de Glòria, amb un plat dolç, un barret de palla per al
cavall i un mocador per a ell. També hi ha la coca de carabassa, la coca
d'arrop, la coca fina, la coca borratxa i les pilotes dolces.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada