El
terme municipal és pla, amb alguns pujols d'escassa consideració. Hi ha una
gruta anomenada Cova de Pedra o del Cid, situada al paratge anomenat
Cavorrobles, sobre la que existeixen llegendes relatives a aquell personatge.
L'origen
de la vila es remunta a l'Edat del Bronze (segles III i II aC .), com ho
demostren els tres jaciments ibers, amb deixalles de ceràmica, trobats a la
cova dels Arenals del Cid. D'època romana s'han identificat uns “castrum” on
s'han trobat ceràmiques i atifells. Malgrat tot, o començà a poblar-se fins 1402 com a
llogaret de Requena. Va ser saquejada pels francesos i va participar en les
Guerres carlines. En 1836 va aconseguir l'emancipació de Requena amb títol de
vila. Fou municipi pertanyent a Castella-La Manxa fins el 1851, any en què es va
produir la delimitació de l'Estat en províncies i en què queda integrada en la
de València, juntament amb la resta de la comarca de la Plana d'Utiel-Requena,
tal i com aquesta ho havia sol·licitat al govern. La tendència demogràfica ha
estat tot el segle passat a la baixa a causa de l'emigració cap a nuclis
industrials costaners com ara Castelló de la Plana o València.
La
seua economia està basada en la ramaderia i l'agricultura; els principals
conreus són els cereals, l'ametla , l'olivera i, sobre tot, la vinya, ja que
forma part de la denominació d'origen vinícola de Requena-Utiel.
Del
patrimoni:
- Església de sant Jaume Apòstol. Aixecada, en estil neoclàssic, en 1757 i reconstruïda després de la Guerra Civil, en què va sofrir grans destrosses.
- Font del Concejo, o de la Glorieta. Explotada des dels temps dels romans, se la considera origen del poble i del seu topònim, ja que al seu voltant creixien roures.
- Torre de Telegrafia. 1845. Declarada Bé d'interès cultural
- Col·lecció Museogràfica Vida Rural: Es tracta d'una col·lecció de tipus etnogràfic que reuneix peces i objectes representatius de la vida rural del municipi. Constitueix una de les col·leccions etnogràfiques mes importants de la comarca tant pel nombre d'elements que la componen com per la temàtica de la mateixa.
- Safareig. 1931. Recentment rehabilitat.
- Font Enrique Pedron. Dècada dels 30.
La
gastronomia, pròpia de les terres d'interior, es basa principalment en els
productes del porc com ara els embotits o el pernil. Hi destaquen també els
gaspatxos (amb conill o llebre, o amb alls tendres i pebrots), les atascaburras,
patates en brou, paella, farinetes, arròs de segador, cuit, potatge, les pastes
amb "tatges", etc. Cal parlar, també, de la coca i de los pinos ,
dolços a base d'ametla, rovell d'ou i sucre, adornats amb peladelles, bombons i
llavoretes que s'ofrenen, el 2 de febrer a la Verge de Les Candeles.
Més informació: País
Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada