dimecres, 8 de novembre de 2017

Formentera del Segura (El Baix Segura)

El xicotet terme se situa sobre el marge esquerre del Segura, a 10 km de la seua desembocadura. Les obres de canalització realitzades després de les riuades de 1989 en el riu han deixat lliures els antics meandres, convertits ara en Sotos, els quals, junt al paratge natural del Molí són els llocs d'oci i esbarjo preferits pels formenterers. A Formentera es parla castellà i els seus habitants se reparteixen entre els nuclis de població de Formentera, Els Palaus i la urbanització Finques de la Vega.


D’origen islàmic, fou senyoriu de Joan de Portugal (1357-1433), qui va vendre-la a Carles Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, i aquest, posteriorment a la família Rojas. Va pertànyer a Oriola, de la que s’independitzà en 1731; en aqueixa data i a l’empara del privilegi “alfonsí” naix històricament Formentera sota senyoriu de Nicolau Pérez de Sarrió, marquès d'Algorfa, el qual hi instal·là 8 colons en règim d’emfiteusi. El terratrèmol del 1829, en què moriren més de 100 veïns, va destruir la població; els hereus del marqués van encarregar-se de la reconstrucció que culminà en 1840 amb l’edificació de l’església. Les immillorables condicions de reg que proporciona el Segura van permetre al poble experimentar un ràpid desenvolupament al segle XIX, a mesura que el règim senyorial deixava pas a les propietats minifundistes.

L’economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura, cítrics, cereals i hortalisses i la seua transformació comercial, però l'expansió urbanística ha deixat en segon terme aquesta ancestral activitat.


Degut al terratrèmol el patrimoni arquitectònic i històric de Formentera és pràcticament inexistent, però en qualsevol cas cal citat:
  • Molí fariner. Forma part d'un conjunt en què també hi ha l'assut i la sènia. Edificat als segles XVIII-XIX, estigué en actiu fins la dècada dels 60. En 2004, perfectament rehabilitat, es va posar de nou en funcionament la Maquinària Hidràulica per realitzar la primera mòlta d'aquest segle , després de gairebé cinquanta anys d'inactivitat.
  • Església de la Puríssima. 1840.
  • Ermita de Sant Roc.
  • Monólit. Conjunt escultòric en homenatge a l'agricultura.

Quant a la gastronomia, destaquen l'arròs amb conill, el bullit amb pilotes,  els cucorrones, arròs a l'hora, "guisao de caragols", sopes d'all ... Els dolços també tenen un lloc important: bunyols, almojábenas, pitisus, tonyes, etc.



Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada