Beniatjar (La Vall d'Albaida)

Hi ha una ruta senderista que condueix des de la població fins al pic del Benicadell (1.104 metres), cim emblemàtic per aquestes contrades i que deu el seu topònim a la derivació de la denominació medieval de Penya Cadiella. Al poble es conserva una monumental olivera centenària.

L'Orxa (El Comtat)

El terme municipal veu passar el Serpis, convertit aquí en tancat de pesca, i depara, gràcies a la seua orografia esquerpa, moltes oportunitats de practicar el senderisme, l'espeleologia, l'escalada l'equitació o el cicloturisme, visitant paratges com ara la cova de Bassiets, la serra Safor, el Pi Alt, l'estret de l'Orxa, la font dels Oblits o la font Serquera, sens deixar de costat la Cova Llarga, meravella de l'art rupestre llevantí, Patrimoni de la Humanitat.

L'Olleria (La Vall d'Albaida)

El terme municipal se situa a la vora esquerra del Clariano, al sud de la serra Grossa, entre els barrancs de la Feira i de la Foia del Port i pot ser observat des de la Creu (518 metres), els paratges més coneguts són la zona d'acampada del Roda i els jaciments arqueològics de la cova de sant Nicolau i el Castellet del Porquet.

Caudiel (L'Alt Palància)

El municipi, de parla castellana, compta amb importants altures: la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 metres), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074) en són bon exemple. Els barrancs de los Majanos, el Moro o los Navarros entre d’altres proporcionen aigua en quantitat la qual cosa es reflexa en el gran nombre, més de quaranta, de fonts –la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao , etc.– i brolladors que hi ha arreu del municipi; també hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.

Pina (L'Alt Palància)

Compta el terme amb llocs d’acampada, diversos brolladors i fins i tot llocs d’oci com són la Plançoneda, o una sèrie de muntanyes repartides per tot el seu territori de què destaca el pic Santa Bàrbara, o Pic Pina, lloc des del que es poden contemplar unes vistes fantàstiques i lloc de trobada de radioaficionats perquè aquest pic amb 1.405 metres d’altura és el segon més alt de les comarques del nord per darrere del Penyagolosa. A més hi ha una llegenda que ha anat passant de pares a fills en què es comenta que un marí perdut al mar va poder arribar a terra gràcies a què va poder veure el Pic Pina, fet pel que va manar construir l’actual ermita de Santa Bàrbara al seu cim. A Pina com a la resta de la comarca es parla castellà.

Balones (El Comtat)

Ubicat en la vall de Seta, en el vessant meridional de la serra d'Almudaina, front als Frares de la Serrella, al seu terme hi ha les coves de sant Francesc, el tossal de la Creu o Llometa (900 m) i el jaciment ibèric de Pitxòcol com a paratges més pintorescs.

Parcent (La Marina Alta)

El terme municipal s’ubica al llarg de la vall del riu Xaló i conforma amb set poblacions pròximes la Vall de Pop; paga la pena conèixer la Font de la Rampuda i la Font de la Foia.

La Pobla d'Arenós (L'Alt Millars)

El terme municipal està format per quatre nuclis de població: Puebla de Arenoso, Los Calpes, Los Cantos i La Monzona, i s’estén al redós del riu i els seus afluents i barrancs que donen lloc a paratges com El Chorrador, brollador natural, les fonts de Sant Miquel, l'Almajal, Fuente Baja i moltes més; zones de bany: Maimona, Rodeche, el Pozo de las Palomas, Penya Giberte; àrea d'esbarjo de La Cobatilla; el sender PRVT-126 que al llarg de 35 km fa les delícies dels senderistes que hi poden conèixer diversos pobles de les contrades; també els cicloturistes i els escaladors tenen moltes possibilitats de fruir de l'accidentada orografia del municipi.

Pinet (La Vall d'Albaida)

Hi ha, compartit amb Llutxent, El Surar, únic de la comarca i un dels més meridionals del País, que fou declarat Paratge Natural el 4 de març de 2005. També es pot gaudir del paisatge recorrent la infinitat de rutes, tant senderistes com ciclistes. L'escalada és un altre esport que s'hi pot practicar.

Callosa de Segura (El Baix Segura)

Els habitants de Callosa del Segura, de parla castellana, es reparteixen per els nuclis de població de Callosa, Lo Cartagena, Callosilla, El Cementerio, Los Dolores, Palmeral, San José i Vereda de los Cubos. El terme està dividit en dues zones perfectament diferenciades, la Serra de Callosa, on es pot gaudir de diferents llocs d’esbarjo, com l’ermita de la Pilarica o la cova de l’Ahumada; aquest indret va ser declarat Paratge Natural Municipal el 30 de setembre de 2005; els més agosarats poden coronar els cims de La Plana, San Bernardo o La Cruz de en medio; i l’horta, menys propícia a les excursions però amb l’encant dels barris i masos que s’hi poden trobar passejant. A més, dintre del casc urbà hi ha diversos parcs i jardins com ara la Glorieta o el parc de Sant Roc, entre molts altres.

Alfarrasí (La Vall d'Albaida)

La superfície del terme, regat pel riu Clariano, és ondulada però sense grans elevacions. S’hi poden trobar alguns bells exemplars d'arbres antics, alzines, oliveres, garroferes, etc. Hi ha el paratge de la Venta.

Teresa (L'Alt Palància)

Municipi de parla castellana –també conegut com Teresa de Begís– i molt muntanyós que compta amb gran quantitat de fonts, com ara la Pipa, el Batà, Royo, la Grillera, Contis, Berro, la Bailaora, Peral, el Nano, Rabosera o del Río; altures de 863 metres en El Franco, o de 855 en Cerro Gordo, des d'on es pot contemplar el Refugio del Agua, brollador amb abundants corrents fluvials pertanyent a Xèrica; també mereixen visita a través dels diferents senders senyalitzats els monts de Roya, el puig de la Dehesa, la vall i riberes del Palància i els barrancs que vessen a ell; el paratge de Sonsida; la cova del Moro i la Mora o la zona de la Balsa, on trepitjarem un vell pont de pedra.

Navarrés (La Canal de Navarrés)

Navarrés i Playamonte són els nuclis de població on es concentren els habitants d’aquest poble de parla castellana. Presenta, al llarg de la seua superfície municipal, riqueses naturals que conviden a fer excursions a peu o amb bici per la seua extensa xarxa de camins aprofitant per conèixer paratges com la Ceja del Río Grande, les fonts del Pi i de la Carrasqueta, el barranc del Barcal, la presa de l'Escalona, los Chorradores, el llac artificial de Playamonte, el port de las Quebradas o l'avenc de Tous.

Gorga (El Comtat)

Situat en la confluència de les valls de Seta i de Travadell, a la vora dreta del riu Seta, entre les serres d'Alfaro i de La Serrella, el seu terme, és força accidentat, farcit de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu. Al Racó de Felip, als voltants de la Serra d'Aitana, es troba el tresor natural del poble. Es tracta d'una olivera amb més de dos mil anys d'antiguitat, amb un perímetre de més de 13 metres. Es conta que en el buit del seu tronc es va instal·lar una família a principis del segle XX i la convertiren en el seu habitatge. , en el seu interior hi ha bancs on poden seure perfectament quinze persones; estar dins el cor de l'arbre ja que sentir el seu sostre d'arrels, els seus brots nous i la seva frescor mentre es contempla per la finestra la verdor de la vall de Travadell, és una experiència única que val la pena viure.

Calles (Els Serrans)

La població es distribueix en dos nuclis: Calles i Alcotas. El terme està regat pels rius Toixa i Túria i en ell podem trobar la Penya Cortá, tall en la muntanya d’uns 25 metres d’alçària per 50 d’ample fet, pot ser, per a l’extracció de pedra per a l’aqüeducte o per evitar salvar-ho amb un túnel. Hi ha molts paratges que paga la pena visitar com ara Fuente Alta, Fuente Madrid; Saletas, Hoya Antaño i les coves Santa de Villanueva i del Mangranero. També hi ha una bona xarxa de camins i senders per conèixer el terme a peu.

El Fondó de les Neus (Les Valls del Vinalopó)

El terme s'ubica en una xicoteta vall protegit per la serra de Crevillent, poblada de pins, ametlers, oliveres i vinyers. Hi ha paratges força agradables com ara el de La Cuesta o el de La Cruz, habilitats per a l'esbarjo. Si decidim conèixer el terme caminant podem triar la ruta del Alto Pelao on podem observar moltes espècies vegetals: pi, ginebre, farigola, romaní; la representació animal inclou: senglars, guineus, perdius, llebres, conills, fardatxos, mussols reials, etc. Hi ha els dos llogarets del Rebalso i La Canalosa .

Benicull de Xúquer (La Ribera Baixa)

El poble se situa en la vora dreta del Xúquer i compta amb la Muntanyeta dels Pins com a paratge, de vegetació mediterrània, com a lloc de reunió i oci dels veïns.

La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. En la zona coneguda com La Pedrera es van trobar jaciments arqueològics, material ceràmic, restes de coure, treballs en pedra, os, petxines i diversos tipus d'adorns. Els jaciments de l'avenc de la pedrera de Benicull s'inclouen dins l'època de la transició de bronze valencià , situada entre el 1700 i el 1600 aC. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 per Decret de 23 de novembre i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003.

Tàrbena (La Marina Baixa)

Municipi de muntanya per on transita el Coll de Rates, transició entre la Marina i les comarques d'interior (L'Alcoià i El Comtat); compta amb interessants paratges com ara el Barranc de Les Lletres en el Ferrer, el Caseriu de Bixauca i el despoblat morisc de Garx en la solana del Carrascal de Parcent; a més, hi ha les coves de Les Lletres, del Moret i de Dalt.

Polop (La Marina Baixa)

L'accident geogràfic més important hi és el Ponotx (o Ponoig) (1.181 metres) també conegut com ‘'El lleó dormit'' per la seua semblança amb aquest animal; altres paratges que podem trobar als senders traçats al llarg del terme són el coll del Llamp, el barranc de Gulapdar o l'Almassere.

Cirat (L'Alt Millars)

Com a tots els pobles de l’Alt Millars a Cirat, que és la capital comarcal, es parla castellà. El terme, esquerp i muntanyós, s'estén al llarg de la vall del Millars farcit de pinedes, altures de més de mil metres, fonts (La Salud, Macastra, Lobo, Arboçar, Úmbria, Cresp, Costur, Jara, Jarica, Carrasca Mitgeta); paratges (aldea de El Tormo, El Molino, el mirador de Ociño, el barranc de las Salinas, amb el Salto de la Novia, la Caldereta, la Banyera), i llocs per a practicar senderisme i, fins i tot, el parapent.

Barx (La Safor)

El municipi s’enclava en la Vall de la Valldigna, entre les serres de Buixcarró i Montdúver. El poble se situa sobre el pic de Penyalva, a 342 metres d’altitud. Cal destacar el paratge de la Drova, antic lloc d’estiueig dels monjos del monestir de la Valldigna, l’Avenc de la Donzella, l’Avenc l’Aldaia, la Cova de les Mallaetes i la del Suro, d’interès espeleològic; nombroses fonts com ara la de l’Om i la de la Mola. Hi ha també diverses rutes per als amants del senderisme i, en els cims de Picaio i Penya Blanca, una bona mostra de la flora i la fauna autòctones.

Vilamalur (L'Alt Millars)

És important el bosc de pins, que cobreix un 40 per cent del seu territori, si bé es va veure seriosament afectat pels incendis de l'estiu del 1977; les rastres del qual no son prácticament visibles a hores d'ara, de fet el nou bosc que va creixer té major biodiversitat. Destaca la presencia de falagueres la cual cosa indica un microclima molt especial. Al juliol de 1994 el seu terme es va salvar miraculosament del destructiu incendi d'Espadilla que va arrasar el termes colindants de Torralba o Aioder. Es troba immersa en el Parc Natural de la serra Espadà i per tant presenta un relleu molt accidentat amb l'Alt del Pinar, Calabar, Castillejo, Cabezo i Atalaya com a cims més importants. Hi ha també els barrancs de Berrinches, Quinquillero, El Tajo, o Los Pozos, entre d'altres, i les fonts Alta, Cafuentes, Mas de Moro i Chercoles, per esmentar algunes. Com a la resta de municipis de la Mancomunitat de la Serra d'Espadà hi ha una bona xarxa de senders senyalitzats.

 

Repartit amb el veí poble d’Aiòder hi ha l’assentament ibèric del Castillejo que parla dels pobladors més antics coneguts d'aquestes terres. Però l'origen de Vilamalur, lloc de parla castellana, cal buscar-lo en un alqueria i en un castell, propietat d'Abu Zeit (?-1269), que seria ocupat pels cristians al voltant de 1236 i cedit a Ferran Pérez. La primera vegada que apareix documentat és en 1489. Els habitants continuaren sent moros fins el 1609 en què l'expulsió deixà el lloc absolutament desert; la qual cosa obligà a repoblar-lo amb aragonesos. La tendència demogràfica des de les primeries del segle passat és sempre a la baixa.

L'economia es basa en una cada vegada més depauperada agricultura, que té en la cirera el principal producte. La majoria dels seus habitants es guanyen la vida treballant en les indústries de La Plana.

Quant al patrimoni arquitectònic destacar:

• Castell de Villamalur. De grans dimensions. Molt deteriorat, es poden observar, però, grans trossos de la muralla, diverses torres i un aljub.
• Cova del Mas
• Església de Sant Domènec de Guzmán
• Trinxeres de la Guerra Civil. Restaurades recentment.
• Retaule ceràmic de la Verge dels Desemparats.BIC.
• Diversos forns de calç.
• Nevera de Quatre Camíns.

En l'apartat gastronòmic citarem- els congretes, que es reparteixen en les festes de maig i de setembre.

Més informació: País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook

Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Mutxamel (L'Alacantí)

Municipi situat en l'horta d'Alacant, al sud del riu Montnegre, ratllant amb el secà i molt a prop d' Alacant, la qual circumstància fa que el creixement urbà i demogràfic haja estat important des de la segona meitat del segle XX; de fet ja en el segle XVIII les famílies alacantines acomodades hi fixaven la seua segona residència. De paratges parlant cal parar esment en els assuts del riu Montnegre, que conformen una xarxa hidràulica amb presses, molins fariners, etc. que donaren lloc a l'ofici d'assuter; altre espai natural digne de menció és el Bec de l'Àguila ideal per a la pràctica del senderisme, cicloturisme i el gaudi de la natura.

Polinyà de Xúquer (La Ribera Baixa)

Compta amb dos nuclis de població: el poble i la Muntanyeta de la Font. El terme municipal és quasi totalment pla amb elevacions d'escassa importància: la Muntanya de la Font, la dels Pins i la de Benicull.