Nàquera (El Camp de Túria)

El terme s’integra en el parc natural de la Calderona, farcit de camins i senders on gaudir dels diferents paratges que ens ofereix la serra; com a mostra citarem: la cova dels Estudiants, el monumental pi del Salt, la font de l'Oro o les pedreres del Salt.

Villores (Els Ports)

El xicotet terme és força muntanyós i té com a paratges més recomanables: la ribera del Bergantes, el Molí de la Cova, el mont Sant Joan i la font del Bosc.

Històricament formà part del terme general de Morella, tot i que mai fou una de les nomenades aldees de Morella per ser senyoriu laic. Segons Viciana (1502-1574), Balasc d'Alagon (1190-1239) va donar el lloc en abril del 1233 al monestir de monges de Sirena (Osca). En l'any 1476 van fundar un nou monestir a Xèrica i el lloc passa a dependre d'ell. En el segle XVI era senyor de Villores i de La Todolella, Francesc Joan Ciurana, i la jurisdicció criminal depenia de la vila de Morella. En 1723, sota regnat de Felip V (1683-1746), la família Barroso va assolir el marquesat de Villores. El 1806 tenia el senyoriu Francesc Vidal i Roca, senyor, també, de La Todolella. Durant el segle XIX fou una zona d'actuació dels carlins.

Finestrat (La Marina Baixa)

Municipi integrat en la Serra d'Aitana, en Finestrat passem dels 0 m sobre el nivell del mar de la platja de La Cala als 1.410 del mític Puig Campana, emblema de la vila i un dels cims més estimats pels muntaners del País Valencià, el qual, juntament amb la serra de la Cortina i la d'Orxeta, fa de límit del terme municipal. Aquesta orografia dóna lloc a una xarxa de rutes que inclouen des de la pujada al Puig Campana, per a gent experimentada, fins a la passejada al voltant del seu perímetre, també els corredors i els ciclistes hi trobaran bones oportunitats per practicar els seus esports, com ara el Kilómetre Vertical Puig Campana o el Costa Blanca Bike Race. Un dels paratges més coneguts és el Portell, sobre el qual pesa la llegenda que explica que un cavaller talla amb la seua espasa el tros que li falta a la muntanya per tal que els rajos de sol continuaren il·luminant la seua amada morta; el tros caigué al mar formant l'illa de Benidorm. La llegenda cobra vida cada 23 de juny, quan els sol es pon justament pel forat de la muntanya.

Tavernes de la Valldigna (La Safor)

La ciutat és coneguda a la subcomarca de la Valldigna com la Vall. A banda de bones platges hi ha el Mondúver (841m), l'Alt de les Creus (580m), l'Ombria, muntanya que alberga el Clot de la Font, el paratge de San Llorenç —amb l'ermita homònima—, el Mirador de la Valldigna, —fantàstica perspectiva de la Vall i diverses rutes senderistes—, i, sobre tot, la Cova de Bolomor en la qual s’ha trobat, en 2007, un crani humà de 130.000 anys d’antiguitat. La qual cosa la converteix en l’indret amb aquest tipus de troballes més antic del País.