Canet d'En Berenguer (El Camp de Morvedre)

El topònim prové del llatí Cannetum, canyar, per l’abundància d’aquests que hi havia.

Algemesí (La Ribera Alta)

El riu Magre, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble i conflueix amb el riu Xúquer dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que roman a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, bresquillers, etc. En l’extrem nord-est del terme municipal, concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del Samaruc, superfície d’11.800 m² que abans s’utilitzava per al cultiu de l’arròs i a hores d’ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l’Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, menut peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d’extinció. També es treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el "fartet", el "mossegadoret", el "petxinots", la "gambeta" , la "gamba gavatxa", etc. La població es reparteix en tres nuclis: Algemesí, el Carrascalet i el Raval.

Moncofa (La Plana Baixa)

El terme, absolutament pla, s'estén des dels vessants de la serra d'Espadà fins la mar i presenta bones platges, Grau, Masbó, La Torre, i zones humides, com ara la microreserva de la flora L'Estanyol, procedents de les aigües pluvials.

Ontinyent (La Vall d'Albaida)

Ontinyent és la capital de la Vall d'Albaida. El seu ampli terme ocupa la part occidental de la vall i es troba envoltat per les serres de Benicadell i Grossa; malgrat els incendis i el desgavell urbanístic en forma de xalets i piscines particulars, que han arruïnat molts paratges, encara en queden molts que paga la pena conèixer com ara el Pou Clar, lloc de bany habitual dels ontinyentis; ací neix el riu Clariano, que en els seus primers metres conforma un seguit de pous coneguts amb diferents noms, com ara el Pou dels Esclaus, el Pou de la Reixa o el Pou Gelat, entre altres. Hi ha també les populars Finestres dels Moros; Gamellons, les fonts dels Gamellons, del Nano, de la Simeta i de la Dueña entre d'altres moltes; l'ermita de Sant Esteve, talaia des d'on divisar gran part de la comarca; la carrasca monumental de la Caseta Mora i la Murta, també monumental, de Torre Ferrero, a la que se li calcula una antiguitat de dos-cents anys. Especialment bonica és l'excursió que, a través d'un sender prou bé senyalitzat, uneix Ontinyent i Bocairent al llarg del Barranc dels Tarongers.