Muro (El Comtat)

El terme municipal s'estén al redós de la Mariola i està regat pel riu Serpis o d'Alcoi. Llocs d’interès: la Penya del Frare, els Fontanars, la font del Baladre, el Racó Llobet, el parc i paisatge del Batà i els poblets de Turballos, Setla de Nunyes i Benàmer que conserven el tipisme morisc del seu origen. Hi ha el sender de petit recorregut PR-V56.

Benijòfar (El Baix Segura)

Benijòfar compta amb un dels termes més menuts de la comarca i per tant no compta amb gaires paratges ni accidents geogràfics ressenyables.

El seu topònim, evidentment àrab, s’ha traduït com "fill de Jofar" i també com "xicoteta perla". Antiga alqueria islàmica de la que en 1587 tenim referència per un desbordament del Segura que va destruir la collita i gran part del terme. En 1589 Jaume Gallego Fajardo i Satorre va obtenir plena jurisdicció sobre el lloc. En 1704 el senyor obté, per a ell i per a la seua descendència, el títol de baró de Benijófar i la constitució del lloc com a entitat independent. En 1957 una nova riuada va matar gran part de la població i tornà a arruïnar el poble.

Nules (La Plana Baixa)

Malgrat que la major part del terreny municipal es dedica a l'agricultura, cal visitar les platges de Nules i l'Estany, antiga albufera prop del Grau, declarada Paratge Natural Municipal el 3 de desembre de 2004. La població es reparteix en tres nuclis: Nules, Mascarell i Platja de Nules.

Llucena (L'Alcalatén)

Dissortadament, Llucena no ha segut el topònim cooficial d'aquest poble l'any 2016, fins aleshores només es feia servir el castellanitzat Lucena del Cid. Donat que no hi ha evidències històriques que vinculen el cavaller castellà medieval amb la localitat seria preferible obviar l'afegitó, impost en 1863 i consolidat en època franquista, i esmentar el poble amb el seu topònim valencià.