Municipi de parla castellana inserit dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen els 1.000 m d’altitud, com ara: La Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006); La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080);
Municipi de parla castellana inserit
dintre del Parc Natural de la Serra Espadà. Compta amb altures que ultrapassen
els 1.000 m d’altitud, com ara: La
Pedriza (1.050), Monte Redondo (1.006);
La Zarza (1.022), El Majadal (1.012) i El Rodeno Alto (1.080); també hi ha
gran nombre de fonts, més de vint, de què destaquen la de la Salut, la de la Maricalva, brollador d'aigua potable
que ha assortit des de sempre la població; la de la Salut, la de les Nogueres, las
Balsillas, i l'Elvira; tot
plegat dóna com a resultat un municipi on els cicloturistes i els senderistes
poden esplaiar-se gràcies a la quantitat i diversitat de rutes, com ara la de Los Catorce Manantiales que al llarg
del barranc de l'Aiguanaj ens passeja per catorze brolladors permanents, i un
paisatge amb gran varietat d’espècies vegetals i animals.
Després del pas d’ibers i romans, els àrabs fundaren l’alqueria
de Torre la Higuera, l'actual Figueres. La conquesta cristiana va
deixar-la en mans del rei moro de València, Zeit Abú Zeit (¿-1269), el qual, una vegada
convertit al cristianisme, fiu donació de totes les seues possessions al bisbe
de Sogorb, malgrat la qual cosa el poble continuà mantenint la tradició
morisca. En 1428 la població juga un paper fonamental en la rebel·lió dels mudèjars
a la serra d’Espadà, la qual cosa li costà quedar apartada del repartiment de
béns després de l’expulsió dels moriscs en 1609. En el segle XV detenia la
senyoria el duc de Vilafermosa que
hi aixecà palau; en 1611 passà a pertànyer a la baronia d'Aiòder, juntament amb
Vilamalur, Fonts d'Aiòder i Torralba del Pinar; el baró, Miquel Jofré, va atorgar carta pobla per
atraure nous pobladors. Amb la desamortització de Mendizàbal (1790-1853) perdé la quasi totalitat
de les terres, motiu pel qual durant el segle XIX s’hi produïren diverses
picabaralles amb la veïna població de Pavies la qual cosa obligà a la
redistribució dels termes fins a deixar-los com ara els coneixem; el segle XX
és un segle d’emigració i despoblament.
L’economia depèn del camp i els seus productes, mel, excel·lent
oli i cireres, abasten merescuda anomenada.
La pau que envolta Figueres es veu alterada els cap de setmana i
en èpoques de vacances amb l’arribada de fills del poble i visitants que apugen
la població a vora els 1.000 habitants.
Amb molts afegits contemporanis el patrimoni que s’hi conserva
consisteix en:
- Església
de la Puríssima . Original de 1611, molt modificada.
- Forn mudèjar.
Segle XIII. Allotja el Museu del Pa. Encara en funcionament, cada any s'encén durant les festes en
honor a la Mare de Déu durant, el mes d'agost, per a l'elaboració dels
tradicionals dolços, els "congletes", que més tard se subhasten en
públic.
- La Font de
la Verge de la Salut
- Llavador públic. Segle
XIII. Recentment restaurat.
- Dos ponts
romans en les immediacions del poble.
Farem esment als menjars locals, representats per l’olla de
card, típic de la zona i el suquete de trilla autòcton; per endolcir el
paladar el forn mudèjar ens ofereix els congletes i la coca de figues.
Avís: En aquest article hi ha
imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol
discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de
les mateixes.
