Almassora (La Plana Alta)

Situada des d’antic en una important cruïlla de camins, al seu terme, farcit de jaciments prehistòrics, es troba l’accident geogràfic més important de La Plana: la desembocadura del riu Millars –Iudeba per als romans, Serabis més tard, Juentosa en època àrab--, amb el seu delta triangular: Les Goles, paratge natural on viuen més de 200 varietats d’aus, malgrat estar molt danyat pels impactes ambientals que pateix. Cal esmentar-hi també la zona arqueològica del Torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d’entre 1200 i 140 a C. S’han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per conservar el vi i el blat. Compta, a més, el municipi amb dues platges de fina sorra: la de Benafeli i la del Pla de la Torre.

Artana (La Plana Baixa)

Immers en el cor de la Serra d’Espadà, el municipi compta amb paratges emblemàtics de què destaquen Les Penyes Altes, ric en fauna i flora i replet de rutes, miradors, fonts i pinedes. També mereix esment la Cova del Tronc. Com a tants pobles de La Plana hi ha desenes d’oliveres mil·lenàries, en molts casos encara en plena producció, que es poden visitar seguint una de les rutes turístiques del poble. En Artana viu la major colònia de ratpenats de l’Estat, amb més de 23.000 exemplars.

Tollos (El Comtat)

És el municipi menys poblat de les comarques del sud, ubicat en la vall del riu Seta, depara excursions a paratges tan interessants com la serra d'Alfaro, la font de Paet o el Freginal. També podem recórrer el sender PRV 168, que, pel barranc de Malafi i al llarg de 27 km, recorre gran part de la comarca del Comtat i depara la possibilitat de visitar les pintures rupestres del Pla de Petracos.

Catadau (La Ribera Alta)

El terme s’integra en la Vall dels Alcalans i se situa a l'oest del Magre; l'orografia és accidentada per diferents serres on abunden les pinedes; la principal altura és el Matamont (512 m); dins el terme hi ha, a més, el caseriu del Poblenou, Los Rosales, La Lloma Molina i la Lloma Paga.