Massalavés (La Ribera Alta)

El topònim seria derivació d'una paraula àrab que significa hostal o parador. Alqueria musulmana que fou donada en 1247 a Pere del Milà per Jaume I (1208-1276) en agraïment pel seus serveis en la conquesta de Xàtiva. El 1294 passà als Vilaragut, els quals la van vendre el 1462 a Joan Fernàndez d'Herèdia. El 1520 va adquirir-la Violant Exarch del Milà. El 1537 Carles I (1500-1558) li va concedir el títol de vila en recompensa per l'ajut del poble en les guerres d'Itàlia, Tunísia i França. Fou senyoriu dels marquesos d' Albaida i dels ducs de Montellano i Arcos. Lloc de moriscs, el 1510 tenia 60 cases i el 1609, 75; despoblat després de l'expulsió el 1633 tan sols tenia 33 focs. Segons Cavanilles (1745-1804) el 1795 produïa arròs, seda, dacsa, ordi i hortalisses. En 1884, l'epidèmia de pesta, va deixar nombroses morts al poble.

Sant Miquel de les Salines (El Baix Segura)

La superfície municipal baixa des de la muntanya –Sant Miquel és el poble més elevat del Baix Segura– en un seguit de rambles, barrancs i pujols fins a la planura, coneguda com El Llano, on es troba el camp de les salines que és la zona de conreu.

Conserva restes iberes, romanes, i ha segut identificada suposadament amb l’antiga Nisdomia; però les primeres dades de poblament les trobem en 1599 quan comencen a proliferar les edificacions, aleshores dins del terme d’Oriola de la qual ciutat es va segregar en 1836 després de diversos períodes de segregació i nova annexió. El terratrèmol de 1829 va destruir-la quasi per complet. A les primeries del XIX el terme estava constituït a poques penes per les cases i carrers del poblat, però en 1955 s’amplià a les actuals fites.

Manuel (La Ribera Alta)

El terme és menut i es dedica a l'agricultura. Compta, però, amb Les Salines, explotades des de molt antic, entregada després a l'exèrcit i recuperada posteriorment i protegida com a Paratge Natural Municipal, des del 3 de febrer de 2006.

Una agosarada teoria diu que el topònim seria la conjunció dels mots Meu i Nel ,que significarien quelcom això com "confluència de les aigües en la vesant d'una vall". Hi ha evidències de població ja en el Bronze i, en la Serra Valiente, hi ha un poblet iber. Del pas dels romans hi roman la necròpoli de les Foies. La fundació té l'arrel en una alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial era Vicent Ferrer, cavaller de Xàtiva. En 1496 passà a Joan de Tallada i en 1515 es vinculà en baronia.

Sant Joanet (La Ribera Alta)

El terme, situat a la marge dreta del riu d'Albaida, és completament pla.

L'origen de Sant Joanet radica en una antiga alqueria musulmana que, en 1415 pertanyia a Arnau Ferrer, i després passà successivament al senyoriu de Benitandús, al marquesat de Bèlgida i als Montpalau; lloc de moriscos, el 1373 tenia 22 cases i el 1609, 33; despoblat després de l'expulsió, el 1663 comptava amb 20 cases; l'emigració va minvar la població progressivament des de la dècada dels seixanta del segle passat.