La
hipòtesi més evident sobre la fundació de Tavernes és la de que fóra un
assentament romà en la via Heràclia, que passava per aquesta zona. Quant al
topònim hi ha diverses teories, des de la que l'atribueix al fet que hi haguera
una taverna en què vendrien begudes blanques, o que estigués pintada de blanc o
la que fa referència al color blanquinós del terreny o que hi hagués blanquers
d'ofici. Segons pareix, Jaume I (1208-1276)
va tendir a disminuir el poder feudal establint una relació que el mantinguera
a ell com a únic senyor. D’aquesta manera va atorgar propietats emfitèutiques,
és a dir, cedides a canvi d’un cànon anual, reservant-se’n el domini directe
per a ell.
Aquesta estratègia no es va desenvolupar com desitjava el monarca i
es va veure en la necessitat de concedir senyorius al millor postor, fóra noble
o plebeu. En l'any 1445 el lloc pertanyia a Bernat Peris; posteriorment seria de Francesc de Borja, qui va vendre-ho a Alfons d'Aragó, el qual, al seu torn, ho va donar als monjos de
Sant Jeroni de Cotalba i del monestir de Sant Miquel dels Reis, fundat l'any
1535 per na Germana de Foix
(1488-1538) i Ferran d'Aragó
(1452-1516), duc de Calàbria, i edificat sobre el solar de l'antic monestir
cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, que datava del 1271; sota aquest
senyoriu romandria ja fins l'abolició dels mateixos en el segle XIX. La
parròquia fou creada l'any 1631 en desmembrar-se de la de Sant Llorenç de
València i de la de Carpesa.
El
xicotet terme no depara gaires excursions com no siga una passejada pel barranc
de Carraixet, on trobarem l'ermita de Nostra Senyora dels Desemparats, aixecada
en 1447.
Altres
edificis digne d'esment:
- Església
de la Santíssima Trinitat, del segle XVII, que fou destruïda durant la Guerra
Civil i reedificada en 1948, no obstant això conserva algunes peces d'art
religiós que se salvaren de la destrucció.
- Mercat
municipal, de 1934. La seua estructura és de ferro colat, fabricat en els alts
forns, i al seu torn està cobert de fustes de manera que així resulta més
envolupant.
Quant
als dinars hi ha la paella de bacallà, els ous "creixcuts", el guisat
de costelles de porc amb carxofes, la paella de fetge de bou o l'arròs amb
bledes.
