La Pobla del Duc (La Vall d'Albaida)

Hui la coneixem com La Pobla del Duc, però al llarg del temps, aquesta localitat valldalbaidina ha tingut diverses denominacions toponímiques. La primera de totes elles sembla que va ser Vilanova de Rugat l'any 1273, i a continuació Francavila de Rugat o La Pobla de Rugat, fins a evolucionar al nom actual. 

Vilanova de la Reina (L'Alt Millars)

El barranc de la Maimona és el més gran dels molts que solquen el terme municipal, ric en fonts, de què la més important és la de Sant Roc, que s'encarrega de subministrar aigua al poble.

Bèlgida (La Vall d'Albaida)

En el seu terme s'han trobat abundants jaciments prehistòrics (eneolítics) que han proporcionat troballes de les cultures ibera i romana. El seu origen resulta, encara, de dubtosa determinació, si bé sembla provable que la seua fundació fóra ibèrica. El 1250, Jaume I (1208-1276) incorporà Bèlgida a l'espai dominat pels cristians, però permetent la pervivència dels àrabs que l’habitaven. Des del segle XIV va formar part de la baronia, que amb el mateix nom va pertànyer a la casa nobiliària dels Bellvís, sobre la qual van exercir la jurisdicció civil i criminal, així com el domini territorial, que fou notablement augmentat després de l'expulsió, el 1609, de la població morisca. El seu lloc fou ocupat pels 65 nous pobladors cristians que acceptaren la carta pobla de 1611.

Coix (El Baix Segura)

El terme municipal depara la possibilitat de practicar el senderisme entre zones d’horta, camp i muntanya, per estar situat al peu de la serra de Callosa, que compta amb La Plana (600 m) i el Sant Bernat com a cims més representatius i amb una rica i variada representació dels animals i les plantes, moltes d’elles autòctones; l’oferta ludicoesportiva es complementa amb la possibilitat de practicar l’espeleologia en la Cova del Gos, que es una de les últimes colònies de quiròpters del País Valencià. Els habitants del lloc viuen en els nuclis de Cox, El Salar i Los Collereros.