Situat en el centre de la ciutat d’Alacant,
sobre la muntanya del Benacantil, el Castell de Santa Bàrbara, posseeix un alt
valor estratègic ja que des d’els seus 166 m. d’altitud, domina tota la badia
d’Alacant. El nom li ve donat per què fou pres per l’Infant Alfons de Castella,
futur Alfons X el Savi (1221-1284),
als àrabs el dia 4 de desembre de 1248, festivitat de santa Bàrbara. S’hi pot
accedir mitjançant un túnel excavat en la roca ––davant de la platja del
Postiguet–– de més de dos-cents metres de llargària que porta a dos ascensors
que pugen fins al cim. També es pot arribar a peu o amb cotxe.
Els precedents de l’actual fortalesa són unes
restes de l’Edat del Bronze, una instal·lació ibera dels segles IV-III aC i una
romana d’època republicana. És possible que durant l'Alt i el Baix Imperi hi
hagués algun tipus de fortificació com ho demostraria la troballa de ceràmica
de l'època en les vessants del mont; però la primera instal·lació seriosament
contrastada prové del segle VIII amb un assentament siri que donà lloc als actuals barris de Santa Creu i Sant Roc, origen de l'actual
ciutat. Fou Alfons X el Savi qui, en 1248, va conquistar la fortalesa, que, en
1295, va ser incorporada a la Corona d'Aragó.
