La comarca del Vinalopò Mitjà la composen dos
municipis: Asp i Montfort, la ressenya dels quals podeu veure tot seguit.
ASP
El
municipi està travessat pel Vinalopó, el Tarafa i la rambla de Les Monges. Les
principals altures són els cims de Matamoros (598 m), Ofra (582) i Ors (516).
Hi ha referències de població en els
diferents jaciments que passen pel Paleolític (Penyal de l’Ofra; Cova del Rollo); el Neolític (Tabayà,
Murón de la Horna); els ibers, que l’anomenaren Aspis ––jasp— i
s’assentaren en el Castell del Riu;
els romans hi potenciaren l’agricultura i li canviaren el nom pel de Laspis,
i la ubicació, traslladant-la a l’actual, en la Via Augusta on crearen els dos
nuclis que pervivien fins la definitiva fusió del XVIII, Asp el Vell i Asp el
Nou o els visigots (necròpoli de Vistalegre). Els àrabs, que ocuparen
pacíficament el Vinalopó i romangueren 800 anys integrats en la taifa de
Múrcia, l’anomenaven Asf ––ciutat fortalesa–– i deixaren la seua
empremta en la xarxa de sèquies per al regadiu i en diferents construccions.
Des de principis del XIII les disputes amb els cristians foren contínues fins
que en 1243 caigué en mans cristianes i en 1244, amb la signatura del tractat
d’Almizra, s’integra en el regne de Múrcia. El 29 d'agost de 1252, Alfons X,
el Savi (1221-1284), signà
carta delimitant el territori d’Alacant
en què dóna entitat de població a Asp. Durant un breu període de temps pertanyé
a’ l’infant Joan Manel, fins que, el 1296 i durant la guerra amb
Castella, els aragonesos ocuparen i confiaren el poble al rais de Crevillent. Per la sentència arbitral
de Torrellas del 1304, Asp resta definitivament incorporada al Regne de
València. Després de passar per mans de diferents senyors, a finals del segle
XV quedà en poder dels comtes de
Cocentaina. Després de l’expulsió dels 570 moriscs que hi havia en 1609
restà deserta fins el 22 de maig de 1611 en què el senyor del lloc (segons unes
fonts el marquès d’Elx, segons
altres el duc de Maqueda) va
donar carta pobla a 156 cristians de Torrijos (Castella-La Manxa), la qual cosa explica
que la parla d’Asp siga castellana.
