Els orígens de Vinaròs cal
buscar-los en els jaciments ibers del Perengil i, sobre tot, en els del Puig de
la Misericòrdia datat a finals del segle VI o començaments del V aC, amb
abundants troballes arqueològiques, que després convertiren els moros en una
alqueria dependent del castell de Peníscola, anomenada Bynalaros o Beni-Al-Aros,
i que amb el pas del temps cresqué fins arribar a l'actual casc urbà. El 1233 Jaume I (1208-1276)es va apropiar del territori,
i el 1241 l'alqueria fou donada a Raimon d'Alo, Grinyó Ballester
i a altres cinquanta pobladors per a la seua repoblació amb carta pobla, a fur
de Saragossa, amb amplis privilegis. El 1294 passà, formant encara part del
castell de Peníscola, a l'orde del Temple; posteriorment, el 1319, quan la
ciutat ja estava fortificada, s'incorporà a l'orde de Montesa, formant comanda
amb Benicarló. En 1359 arribà la independència municipal. Els dies més
gloriosos del segle XV van ser els que la vila albergà el Parlament de Dins,
durant el contenciós de Casp. Malgrat tot, aquest parlament havia estat
precedit a Vinaròs pel de Fora, que tenia al seu cap la família Centelles , partidaris de Ferran d'Antequera (1380-1416).
