Carrícola (La Vall d'Albaida)

Té el seu origen en una alqueria islàmica que Jaume I (1208-1276) va cedir, juntament amb la torre del Castellet ––a hores d’ara, en terme del Palomar–– a Berenguela Alonso en 1270; en 1273 passa, també per donació del rei conqueridor al bisbe de València; la baronia de Carrícola fou vinculada, el 1477, pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i va recalar posteriorment en els Orense i els Tamarit. Fou lloc de moriscs i comptava el 1609 amb 56 cases.

L’economia carricolina és totalment agrícola i n’hi explotacions familiars pioneres en el conreu biològic.

Cal conèixer el projecte Biodivers que ha convertit el poble en referent de l’art valencià contemporani. Al llarg de quatre rutes perfectament senyalitzades el caminant visita els llocs més emblemàtics (font de Melero, font del Gatell, les arcades, el castell i l'església de sant Miquel Arcàngel) mentre observa l’obra de diferents artistes de la terra.

Més informació: País Valencià. Poble apoble, comarca a comarca i en Facebook

Xalans (La Vall d'Aiora-Cofrents)

El terme es troba encaixat entre dos rius, el Xúquer i el Cantaban i depara paratges de gran bellesa de què destaquen la Cova de Don Juan, una de les més importants del País Valencià, on trobem sales amb estalactites i estalagmites i, també, restes arqueològiques del Mesolític i del Bronze. Altres paratges són els canons del Xúquer i tot l'entorn del riu entre els Chorros de la Jávea i la Peña del Buitre. El terreny és esquerp i compta amb altures com ara el Villar Agudo (895 m), el pic de Sierrecilla (903 m), la lloma de los Corrales (890 m), el pic de l'Àguila (613 m), el Sapo i la Sapa (636 m).

Manises (L'Horta)

El terme, que s'estén en una planura al costat dret del Túria, compta amb els nuclis de població de Manises, La Presa, El Collado, La Malla, El Montemayor i Les Simetes.

Hi ha diverses teories sobre l'origen del topònim Manises: Escolano (1560-1619) recolza la que diu que un cabdill àrab a l'arribar-hi va exclamar: Menecil, “mon seient, mon lloc”; més científiques les de Nicolau Primitiu (1877-1971), que el fa derivar de Manices, “obrador, manufactura” i la d'A. Cabanes, Manitio , “elevació del terreny”.

Almedíxer (L'Alt Palància)

Municipi en què, com a la resta de la comarca es parla castellà. El seu topònim àrab, Al-majasir, significa “llogaret" o "lloc de trobada”.

De relleu escarpat, el seu terme compta amb paratges propis dels pobles de muntanya, amb gran quantitat de fonts i cims de no massa altura, dels que destaca el Cullera amb 997 m, l’Herrera amb 918 o la Rodana amb 684, coberts d’alzines i pins.