Simat de la Valldigna (La Safor)

Simat de la Valldigna, situat en la comarca de La Safor, comptava en 2010 amb 3.722 habitants. Al municipi  trobem dos nuclis de població: Simat i Pla de Corrals, regats pel riu Vaca i amb paratges com la microreserva de la Font del Cirer, les Foies, el Pla de Corrals, la visteta de Barx, la serra del Toro o la Fontarda. El senderistes hi trobaran força camins per exercir-se i els espeleòlegs hi compten amb un bon nombre d'avencs, abrics i coves.

Monestir de Santa Maria

L’origen del poble radica en una antiga alqueria islàmica conquistada i repartida per Jaume I (1208-1276) entre els cavallers Nunyo i Pere d'Azllor. Jaume II (1267-1327) va reunificar les terres de la Valldigna, aleshores anomenada Vall d’Alfandec, i va concedir-les, en 1297, a la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, senyor del lloc fins que en 1835 l'abolició del règim senyorial i la desamortització eclesiàstica posaren fi al seu domini. El senyoriu del monestir abraçava, a més de Simat, els municipis de Benifairó i Tavernes. Les terres de la Valldigna foren cedides en emfiteusi per carta pobla de 1336. En 1366, després de la rebel·lió dels moriscs els monjos, el monestir va imposar-hi nous tributs.

Llavador de la Font Gran

Les especialitzacions econòmiques de la Valldigna en el segle XV foren la canya de sucre ––el monestir i els rics propietaris foren els grans beneficiaris de la producció sucrera––, les plantes industrials destinades a l'artesania tèxtil local i el ramat, amb exportacions a Castella, Granada i Berbèria.

Arcs gòtics del Monestir de Santa Maria

Amb majoria de població morisca, la seua expulsió va permetre al monestir reforçar els drets senyorials segons carta pobla del 1609 i les terres, repartides en lots d'unes tres hectàrees foren concedides novament en emfiteusi ––cànon en metàl·lic i partició de fruit.

Capella de la Mare de Déu de Gràcia

L'estructura social durant els segles XVII i XVIII va estar marcada per l'existència d'una comunitat camperola relativament homogènia: En els segles XVIII i XIX les principals produccions agràries eren el blat, les moreres i la garrofera; hi existia també una fàbrica terrissera. La crisi de la seda va determinar la substitució de moreres per cultius més rendibles, com ara els cítrics.

Arc d'entrada al Monestir de Santa Maria

Els segles XIX i XX, lliure ja del senyoriu, no hi ha hagut massa esdeveniments importants com no siga la guerra de 1936-39 que hi deixà vora cent morts d'un i altre bàndol i un gran nombre d'exiliats i represaliats.

Interior de l'església del Monestir de Santa Maria

A més del monestir, altres edificis d'interès són:

• Capella de la Mare de Déu de Gràcia. Barroca, del segle XVIII. Forma part del monestir però es troba fora del recinte.
• Església de Sant Miquel Arcàngel. Barroca.
• Mesquita de la Xara, o ermita de Santa Anna. Es tracta de l'única mesquita que s'ha conservat al País, malgrat que van edificar sobre ella l'ermita.
• Arc de la Font del Cirer. Antic aqüeducte de 1748 que menava les aigües des de la font al monestir.
• La Font Gran. Junt a a la Font Menor és el lloc d'esbarjo dels simaters situada dins de la població.
• Llavador de la Font Gran. De mitjan segle passat.

Cases Baixes (El Racó d'Ademús)

Aquest xicotet poble, de poc més de 200 habitants,  s'ubica a la marge dreta del Túria, el qual travessa el terme a l'igual que les rambles del barranc Hondo, la de Benarraizo, el riu Sesga i el barranc del Cerrado. El seu terme ofereix interessants paratges naturals com ara el Pozo Salao ––brollador d'aigua salada––, la Chopera del Molino o las Cambretas i moltes fonts com ara, Armajal, Cañota, Covatillas, Pozuelo o Fuente Vieja on hi ha un llavador. Les principals altures són el Puntal del Peloto (1.264 m), La Somera (981 m), Peña Alta (1057 m), Pino Cacho (1083 m) i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de la Molatilla (1045 m).

Cases Baixes.

Cavanilles (1745-1804) l'anomena Casas Baxas i Madoz (1806-1870), Casas del Río Bajas. De fundació musulmana, fou conquerida pels cristians el 1210, amb la resta del Racó i, desprès de tornar a mans àrabs, fou integrada en el Regne de València per Jaume I (1208-1276) el 1259; en 1745 obté l’autonomia eclesiàstica i el 5 de juny de 1838 va independitzar-se d'Ademús, del que era aldea. Com la resta de la comarca es troba immersa en un greu procés de despoblació, fins el 1900 la tendència demogràfica era a l'alça, però a partir de 1930 la davallada és imparable deguda a la immigració cap a Sagunt, València i Barcelona.

El Túria al seu pas pel poble

Al seu interessant casc antic trobem una bona representació de l'arquitectura tradicional de la zona. També hi ha al terme una xarxa de pallers i la Barraca Grande, interessant edificació rural. Els monuments més destacats són el Molino del Agua, edifici del XVIII que ha estar recentment restaurat i on pot veure's el funcionament d'aquests molins que hi havia arreu en altres temps i l'església de sant Salvador erigida en segle XIX i restaurada en 1996.

Església de Sant Salvador

L’economia es basa en l'agricultura i els seus principals productes són les pomes esperiegues ––aromàtica varietat pròpia del Racó––, les olives i les ametles. També hi ha alguna activitat ramadera.

Font en el paratge del Molí.

El plat típic són las gachas,i també el guisat amb creïlles, fesols, card i porc; els migotes, les almortas, els gaspatxos, les pilotes de sant Anton i, de dolç, mona de pasqua, rotllos d'anís i magdalenes.

Carrer típic

Cal esmentar, pel que tenen d'entranyables, les festes de sant Anton en què diferents grups de veïns passen la nit del 17 de gener al voltant de les seues fogueres cantant, torrant carn i bebent vi.

Més informació: País Valencià, poble a poble i Facebook

Antella (La Ribera Alta)

Antella

Antella se situa en la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alberic, Alzira, Càrcer, Cotes, Gavarda i Sumacàrcer.

El seu indret més conegut és l’Assut, construït per ordre de Jaume I entre 1239 i 1260, per a desviar les aigües del Xúquer a la Sèquia Reial ––que naix ací–– i aprofitar-les per a regar tota la zona. En 1739 s’hi construïren les comportes per a regular convenientment el flux de les aigües entre riu i sèquia. La presa, a banda d’aquesta utilitat pràctica, s’aprofita també lúdicament ja que permet la pràctica de la natació o el rem. Entorn de l’Assut se celebra anualment el Triatló d’Antella, u dels més importants de les comarques centrals.

Sèquia Reial del Xúquer

Casa de les Comportes

La passejada pel poble va mostrant-nos, entre algunes cases modernistes, record de l’època en què la taronja propicià una burgesia autòctona, l’església de la Immaculada, xorigueresca, del XVII, aixecada, com era habitual, sobre la mesquita; la torre àrab. únic vestigi que queda de la casa palau senyorial i que, temps enrere, es va fer servir com a presó, i la Casa del Rei.

El fet més tràgic de la seua història recent fou la pantanada de Tous, en octubre de 1982, que afectà greument el poble.

Rellotge de sol en la façana de l'església

Vista del campanar i de la torre àrab.

 Més informació:  País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca i en Facebook.