dimarts, 24 de juliol de 2018

Almiserà (La Safor)



El terme està enclavat en el fons de la Vall de la Vernissa i és ric en paratges naturals de tota mena, com ara fonts, barrancs, coves, etc. Hi destaquem el turó del Tramús i el barranc del riu Vernissa.


També coneguda com Miserà, el seu topònim significa, en àrab, el desert. Malgrat que s’han trobat deixalles d’una necròpoli romana al seu terme, l’origen és una alqueria musulmana dependent del castell de Borró. Fou lloc de moriscs i quan aquests foren expulsats fou repoblat amb catalans i mallorquins. Va formar part del ducat de Gandia. De 1244 a 1707 pertanyia a la governació del Xúquer i de 1822 a 1833, degut a la repartició de les Corts de Cadis, a la província de Xàtiva.


Patrimonialment hi ha:
  • L’ Església de la Nativitat de Nostra Senyora. Neoclàssica, de 1768, remodelada en 1940.
  • El castell de la Serra, o d’Almiserà, o de Vilella. Castell refugi d’origen musulmà; abandonat quan la conquesta, actualment no romanen més que escasses ruïnes.
  • Llavaner. Aprofita les aigües de la sèquia mare d'Almiserà i encara es troba en funcionament.
  • Forn de Rossana
  • Molí hidràulic de la Barrena. Estigué en marxa fins 1958 i encara conserva peces de la seua maquinària.
  • Assuts, fonts i sifons del sistema hidràulic que es feia servir fins no fa tant de temps.


En l’àmbit de la gastronomia destaquem les coques de dacsa a la calfó, el pa al forn de llenya i una àmplia varietat d’arrossos. A més a més podem gaudir de dolços com ara les coques cristines, carquinyols i pastissos de glòria.


Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada