Beniarbeig
es troba en la vall de la Rectoria al peu de la Serra de Segària --que ofereix
excursions i bones vistes sobre la comarca-- i està creuat pel riu Girona, que
divideix el poble en dos. El pont que el creua és d'inicis del XX. Hi ha l'avenc
del Tavernero i la Cova de Bolumini.
Beniherbey
era una alqueria musulmana que després de la conquesta pertangué al comte de
Sinarques. En 1535 la seua parròquia es desmembrà de la de Dénia, junt a les de
Beniomat i Benicadim --que acabaren per despoblar-se-- i esdevé rectoria de
moriscs. El 1643 passà a jurisdicció del marquès de Dénia. Al segle XVIII una
important crisi econòmica deixà la població en xifres inferiors a la que hi
havia abans de l'expulsió morisca de 1609. La davallada demogràfica continuà a
principis del segle XX en què hi hagué emigració cap a França i Algèria. A
mitjan segle passat es rebé alguna immigració procedent d'Andalusia.
L'economia,
quant a l'agricultura, depèn del conreu de la taronja; també hi ha olivera i
pinars. Però el poble d'un temps ençà es decanta cap al sector serveis com a conseqüència
de l'auge del turisme en la comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada