El
terme municipal és molt accidentat; la major altura és de 459,9 m i els
paratges més rellevants són: el cim de la Roja , el riu Millars, el mirador de
Miramar, el pantà de Sitjar, la font de Bruno i una bona xarxa de senders per
la serra d'Espadà.
D'origen
musulmà, fou donada per Jaume I
(1208-1276), el 1245, juntament amb Berita i Trutxelles, totes tres llogarets
d'Onda, a Guillem de Pau. El 1404
fou venuda al metge reial Doménec Ros
d'Orsins, al que en 1438 Alfons V
(1396-1458) li concedí la jurisdicció, la qual posseïren sons hereus Joan i
Onofre. El 1513 es va atorgar la jurisdicció a Onda. A partir del segle XVII
recaigué en Joan Coll i els seus
successors, que l'ostentaren fins el segle XVIII. En data desconeguda es va
convertir en baronia.
L'economia
ribesalbera es basa en la ceràmica artística i la fabricació de taulells i
paviments. La primera fàbrica la va fundar en Josep Ferrer, director de la fàbrica del Conde de Aranda de Alcora,
l'any 1781.
El
pintoresc nucli urbà s'estén pel vessant d'una muntanya a una altitud de 171 m.
Del patrimoni local parlem tot seguit:
- Castell de Ribesalbes. Reconvertit en Casa Baronia, on funciona el Museu de la Ceràmica. De la seua primera fundació no resten gairebé records com no siga la presó i poca cosa més.
- Església de Sant Cristòfol. Neoclàssica, del XVIII.
- Ermita del Crist del Calvari.
- Aqüeducte. Segle XIX. Actualment en desús.
Gastronomia
típica: tords amb ceba, olla de penques, boll de tomaca i verdura i els
tradicionals dolços valencians: pastís de moniato, mones de Pasqua, etc.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada