Voltat
per les serres d'Oriola, Abanilla i Callosa i regat per la rambla d'Abanilla,
el municipi es troba al bell mig de l'horta d'Oriola i compta amb paratges com
ara el Cabezo de Torres, des d'on es divisa tota l'horta. El terreny és ideal
per a la passejada a peu o amb bicicleta entre tarongers i restes de la
tradicional arquitectura d'horta, barraques, sènies, sèquies, etc.
Viquipedia. Treball propi d'Abelardo López Palacios |
L'origen
del poble es remunta a les guerres púniques. En època musulmana hi hagué una
batalla entre Teodomir (¿?-743) i
els moros, que acabà l'any 713 amb la capitulació del visigot. El qual
conservaria l'autonomia del territori a canvi d'un tribut. La seua condició
frontera amb terres murcianes fiu que durant la Reconquesta el poble fóra
víctima de diversos atacs, els quals culminaren amb l'ocupació cristiana en
1242 per part de Ferran III el Sant
(1199-1252); el tractat d'Almizra deixà Benferri en mans del rei aragonès Jaume I (1208-1276), qui va donar-lo a Joan de Rocamora en premi a la seua
col·laboració en la conquesta; en 1464 un altre Joan de Rocamora, senyor vigent, va comprar la torre i l'heretatge,
constituint d'aquesta manera el que podríem dir és el primer nucli urbà. En
1494 Jaume de Rocamora i son fill Jeroni començaren una tasca de
poblament que va aconseguir l'assentament de 29 famílies. En 1619, en assolir
les 15 cases, es constitueix en municipi, però dintre del terme d'Oriola, fins
1622 en què ja se'n desvinculà totalment. L'epidèmia de pesta de 1648 va
paralitzar el creixement demogràfic ,que no va recuperar-se fins bé entrat el
segle XVIII. El 21 de maig de 1695 els jesuïtes prengueren possessió d'algunes
terres donades per Maria Valenzuela,
marquesa del Rafal. En 1735 la totalitat de les terres eren propietat de Francesc Rocamora, tot i que hagué de
mantenir un plet amb els religiosos per les rendes.
Viquipedia. Treball propi d'Abelardo López Palacios |
L'economia
local es basa en el conreu de cítrics i en la construcció, el tiró de la qual
ha portat a fixar-hi la seua residència a un gran nombre d'estrangers, sobre
tot alemanys.
Del
patrimoni benferrí citarem:
- Església de Sant Jeroni. Renaixentista, de 1622.
- Font del Parc.
- Torre dels Rocamora. Medieval. Origen, com ja s'ha dit de l'actual nucli urbà.
L'arròs
amb conill i el putxero amb pilotes són les especialitats gastronòmiques del
poble. Dels dolços, mereixen menció especial les coques de carabassa.
Anualment
es celebra el Certamen Literari Ayuntamiento de Benferri .
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada