El
terme és troba a la vall de Beneixama, travessat pel Vinalopó. Els paratges més
coneguts són: el petroglifo de les Graelletes, Sant Bartomeu i La Fantasmeta.
S'han
trobat deixalles del Bronze al tossal de Sant Bartomeu, al castell d'Almizra i
en el poble, i iberes al tossal de La Fantasmeta. La població té origen en el
castell d'Almizra, veu àrab que significa "frontera", el qual fou
conquistat el 10 d'agost de 1243 pel cavaller castellà Llorenç (o Nicolau) d'Scals, que va vèncer l'alcaid musulmà Ab-Albah Mar hop. El 1244, en un
castell dels voltants, signaren Jaume I
d'Aragó (1208-1276) i l'infant de Castella (futur Alfons X el Savi (1221-1284) el tractat d'Almizra pel qual es
delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del turó
assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama,
500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l'època
medieval es conserva una gran pedra, Les Graelletes, coberta de petroglifs. En
1510 apareix com a vila de senyoriu. Va
pertànyer a la Governació de Xàtiva fins 1707 i des d'aqueix moment fina a 1833
a la de Xixona. Des de 1795 a 1836 formava part de eneixama, i de 1836 a 1843
en què se'n va segregar pertany a La Canyada de Biar.
Encara
que alguns la ubiquen en la comarca de L'Alt Vinalopó no dubtem a incloure-la
en la de L 'Alcoià ja que la parla del Camp de Mirra, conegut popularment com
El Campet –el topònim actual prové de l'època en què el poeta Ramón de Campoamor (1817-1901) era
governador civil--, és valenciana.
L'economia
local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més
modernament, vinyet i oli, però des de mitjan segle passat l'activitat
industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la
immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts
llauradors.
El
poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (cases de l'Hort, del Pi,
de les Monges, Caseriu de Taboné) i casalots nobiliaris de què destaquem la
Torre dels Marco que tingué gran importància en la història del poble i de la
vall. Diu la llegenda que s'hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura
del tractat, i la casa modernista de la família Francès-Berbegal Lou.
A
més a més:
- Església de sant Bartomeu. 1820-1875.
- Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicat al tossal de Sant Bartomeu.
- Castell d'Almizra. En estat de ruïna absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
- Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins el edat mitjana.
- Casa de la família Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
- Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis. Modernista , de 1920..
- Monument al Tractat d'Almizra, de 1977.
- Masies del segle XVII.
En
el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o
pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i
altres suggerents guisats com l'olleta del Camp, el guisat d'abadejo, les
coques fregides, les fassedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta,
guisa amb “fresots”, penques i mandonguilles de bacallà, borreta, pericana i
molts més. La rebosteria també hi és important i abundant, ”tortà”, pastissos
de moniato, fogasses o “tonyes”, rotlles d'aiguardent, coquetes d'oli i en
època de collita dols de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de
cantahueso, herbero o cafè licor, tan tradicionals per aquestes contrades.
Per
acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d'any s'hi celebra una festa molt
antiga que gairebé ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa
dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen el batlle, els regidors i el
rector i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls. També s'hi celebren
Moros i Cristians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada