dissabte, 28 de juliol de 2018

El Camp de Mirra (L'Alcoià)


El terme és troba a la vall de Beneixama, travessat pel Vinalopó. Els paratges més coneguts són: el petroglifo de les Graelletes, Sant Bartomeu i La Fantasmeta.


S'han trobat deixalles del Bronze al tossal de Sant Bartomeu, al castell d'Almizra i en el poble, i iberes al tossal de La Fantasmeta. La població té origen en el castell d'Almizra, veu àrab que significa "frontera", el qual fou conquistat el 10 d'agost de 1243 pel cavaller castellà Llorenç (o Nicolau) d'Scals, que va vèncer l'alcaid musulmà Ab-Albah Mar hop. El 1244, en un castell dels voltants, signaren Jaume I d'Aragó (1208-1276) i l'infant de Castella (futur Alfons X el Savi (1221-1284) el tractat d'Almizra pel qual es delimitaven les fronteres entre els dos regnes. Una pedra al peu del turó assenyala on acampà el rei castellà. El 1255 va pagar, juntament amb Beneixama, 500 sous en la primera tributació ordenada per Jaume I als mudèjars. De l'època medieval es conserva una gran pedra, Les Graelletes, coberta de petroglifs. En 1510 apareix com a  vila de senyoriu. Va pertànyer a la Governació de Xàtiva fins 1707 i des d'aqueix moment fina a 1833 a la de Xixona. Des de 1795 a 1836 formava part de eneixama, i de 1836 a 1843 en què se'n va segregar pertany a La Canyada de Biar.


Encara que alguns la ubiquen en la comarca de L'Alt Vinalopó no dubtem a incloure-la en la de L 'Alcoià ja que la parla del Camp de Mirra, conegut popularment com El Campet –el topònim actual prové de l'època en què el poeta Ramón de Campoamor (1817-1901) era governador civil--, és valenciana.

L'economia local ha estat tradicionalment agrícola: fruiters, hortalisses, cereals i, més modernament, vinyet i oli, però des de mitjan segle passat l'activitat industrial, tèxtil fonamentalment, ha pres la davantera i ha frenat la immigració endèmica cap als nuclis industrials propers on treballen molts llauradors.

El poble conserva algunes mostres d'arquitectura rural (cases de l'Hort, del Pi, de les Monges, Caseriu de Taboné) i casalots nobiliaris de què destaquem la Torre dels Marco que tingué gran importància en la història del poble i de la vall. Diu la llegenda que s'hi allotjà Jaume I quan va acudir a la signatura del tractat, i la casa modernista de la família Francès-Berbegal Lou.

A més a més:
  • Església de sant Bartomeu. 1820-1875.
  • Torre de Camp de Mirra. Torre en ruïna ubicat al tossal de Sant Bartomeu.
  • Castell d'Almizra. En estat de ruïna absoluta. Conserva un mosaic on es recorda la signatura del tractat.
  • Ermita de sant Bartomeu, del segle XV. Amb un jaciment medieval que abraça des del Bronze fins el edat mitjana.
  • Casa de la família Colomer, del segle XVI. En lamentable estat.
  • Antiga fàbrica de licors de la família Ferrandis. Modernista , de 1920..
  • Monument al Tractat d'Almizra, de 1977.
  • Masies del segle XVII.

En el Camp de Mirra es cuinen bons arrossos: perola d'arròs amb conill o pollastre, rovellons i xonetes; arròs al forn, arròs caldós amb conill, i altres suggerents guisats com l'olleta del Camp, el guisat d'abadejo, les coques fregides, les fassedures, els gaspatxos, el putxero amb sopa coberta, guisa amb “fresots”, penques i mandonguilles de bacallà, borreta, pericana i molts més. La rebosteria també hi és important i abundant, ”tortà”, pastissos de moniato, fogasses o “tonyes”, rotlles d'aiguardent, coquetes d'oli i en època de collita dols de poma, bresquilla i codonyat, acompanyades de cantahueso, herbero o cafè licor, tan tradicionals per aquestes contrades.

Per acabar ressenyarem que entre Nadal i Cap d'any s'hi celebra una festa molt antiga que gairebé ha desaparegut dels nostres costums, es tracta de la festa dels Folls. Durant un cap de setmana dimiteixen el batlle, els regidors i el rector i es fan càrrec del poble la Germandat dels Folls. També s'hi celebren Moros i Cristians.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada