El
Palància solca el terme, que s'inserta en la serra Calderona, la superfície es
va empinant quan més a l'oest; hi trobem entre molts altres el Cantera (276 metres),
el Nevera (725 metres), el Benalta, la Cova de les Rates, la Muntanyeta de la
Font de Ton Ferrer o la Pedra Campana. També hi abunden els corrents fluvials,
així, a banda del ja esmentat Palància, podríem citar-ne uns quants: l'Aljub
dels Botiguers, la Clotxa del Tio Diuardo (o de Baix), la Fonteta de Garcia o
la Portella de Piu.
Hi
existeixen jaciments del Bronze valencià en la partida del Raboser, així com
ruïnes d'època romana com el pont conegut com el Pas de Terol. Malgrat això el
seu origen pareix ser musulmà. Jaume I
(1208-1276) va conquistar-la i, juntament amb Algímia de la Baronia i Alfara de
la Baronia, va conformar la baronia de Torres Torres, habitada per moriscs, la
qual va ser donada, el 1271, a Beltran
de Bellpuig. En 1278 s'estableixeren el límits territorials entre la
baronia de Torres Torres, la d'Algar i el convent de Santa Maria d'Arguines.
Durant l'edat mitjana els plets amb Sagunt, sobre tot propiciats per
l'aprofitament de les aigües de la sèquia Major de Morvedre. El 1445 el
senyoriu fou venut per un altre Beltran
de Bellpuig a Joan de Vallterra.
La sagnia demogràfica de 1609 no va requerir nova carta de poblament al
contrari que en la majoria de poblacions morisques valencianes. En el segle
XVIII canvià el senyoriu dels Valterra a la família Castellví .
L'economia
torrestonera desconeix la indústria, compta amb una insignificant ramaderia i
es basa absolutament en l'agricultura de secà: garrofera, ametler, vinyet i
olivera, i de reguiu: taronger i fruiters.
Els
edificis més cridaners del poble són:
- Església de Nostra Senyora dels Àngels, edifici barroc-neoclàssic dels segles XVIII-XIX.
- Castell musulmà, que fou modificat en les guerres carlines i que es troba en mans privades i en estat de ruïna.
- Ermita de Sant Cristòfol.
- Molins de la Farina i de la Llum.
- Els banys àrabs. Declarats en 1938 Monument Nacional, i son u dels tres que es conserven encara a l'Estat. En aquests banys s'han emprès treballs de restauració a fi de fer-los visitables al públic. La primera referència documentada en els banys és de 1555, quan segurament ja no s'utilitzarien com a tal. L'edifici correspon a l'esquema típic de hammam àrab.
- Restes d'una església del segle XIII. Soterrades fa segles i descobertes en 2007
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada