En
un terme considerat com la porta d'accés a la comarca dels Serrans trobem
paratges dignes de visita pels excursionistes, com a mostra citarem les fonts
de la Canaleta, Santa Maria, Fuente Pedro i Fuente Antón, el pou del Fraile (134
metres de fondària), la cova de la Mora o la muntanya del Calvari, amb l'ermita
de la Verge dels Dolors, del segle XIX.
S’han
trobat deixalles d'un important poblat del Bronze: La Talaiola. Té el seu
origen en la cessió d'aquestes terres i les de Xulilla i El Villar feta per Jaume I (1208-1276), el 12 de març de
1271, a favor del Capítol catedralici de València i al bisbe Andrés Albalat. Va formar part de la
baronia de Xulilla però després de nombrosos conflictes, en 1686, l'arquebisbe
de València, Joan de Rocabertí, va
demanar la independència municipal, la qual cosa es va aconseguir per privilegi
de Carles IV (1748-1819), el 7 de
maig de 1795, que declarava La Llosa vila independent.
És
un poble eminentment agrícola amb zones de reguiu que donen taronja,
bresquilla, albercoc i hortalisses; en la part del secà, garrofa, raïm, oliva i
ametlla. Altres sectors econòmics són el sector serveis, afavorit pel pas de la
carretera València-Ademús; la construcció, la ramaderia i la mineria, que a
canvi de minsos beneficis ha destrossat el paisatge de la comarca, ja que les
empreses mineres han incomplit sistemàticament el compromís de deixar els
terrenys en condicions de repoblació.
A
banda de l'esmentada ermita, al poble hi ha l'església de Sant Sebastià, del
segle XIX.
La
Llosa del Bisbe és coneguda per la qualitat dels seus embotits i la seua carn.
Un
motiu d'orgull per a les gents del poble és la banda de música que, des de
1878, funciona i compta, àdhuc, amb escola de músics, fet insòlit en un
municipi tan menut.
Avís:
En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem
comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la
immediata retirada de les mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada