Altrament
conegut com El Ràfol Blanc, s'ubica sobre la vora dreta del Serpis, el qual
travessa la població de part a part, en plena plana de Muro. Hi ha el bosc de lledoners
més extens del País Valencià. El Serpis, vorejat de xops, aporta paratges com
ara la font de la Pedra o el Ferrer on, aprofitant els jardins de l'antiga
fàbrica de paper, s'ha instal·lat l'àrea recreativa del Tàlveg de Sant Raimon.
Alqueria
musulmana, en el segle XVI pertanyia a la família Ferris, per la qual cosa
apareix documentat com Alqueria de Ferris. A l'hora de l'expulsió dels moriscs
hi havia 14 famílies d'ells, amb uns 63 habitants; la despoblació va fer que fins
el 1626 no obtingués carta pobla atorgada per Josep Aznar, el qual va vendre el senyoriu, l'any 1686, al comte de
Cocentaina, Francesc de Benavides Roiç
de Corella, qui el 1697 signa amb els veïns del poble, que ara duia
l'afegit de Benavides, una concòrdia que modificava la carta pobla.
La
seua història econòmica ha estat lligada, durant els darrers cent anys, a
l'empresa Papeleras Reunidas, fabricant del paper de fumar Bambú, que va portar
un augment poblacional. Les seues naus, actualment, alberguen diferents indústries, entre elles una fàbrica de paper.
.jpg)
Com en tants altres pobles del País hi ha diversos panells ceràmics de caire religiós. L'únic
monument ressenyable és l'església de sant Miquel que té un curiós campanar de
rajoletes de clara influència gaudiniana. També hi ha dos safarejos i el Museu Bambú i el Paper de l'Alqueria.
De
la gastronomia la mel, l'olla i entre els embotits la poltrota, una espècie de
botifarra negra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada