divendres, 13 de juliol de 2018

Almoines (La Safor)



També conegut com L’Almoina, el seu topònim significaria en àrab “jardí” o “casa amb hort”, encara que s'atribueix el topònim al fet que el poble fou propietat de l'Almoina de la Catedral de València en algun moment de la seua història. Una làpida trobada al seu terme dóna fe del pas dels romans, però l’origen del poble és musulmà. Des de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Díxer, els quals, a causa dels deutes, es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de Gandia, Maria Enríquez, d’aqueixa manera Almoines passà a formar part de les possessions de la família Borja.

El 1574 es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de Sant Jaume, amb els annexes del senyoriu de Morera i Benieto, avui despoblats del terme de Gandia. Fins el segle XVII era un important centre productor de sucre. Les 120 famílies de moriscs que hi havia en 1609 foren expulsades pel decret de Felip II (1527-1598). El 1611 fou repoblada, amb gents de Calp i Gandia, amb carta pobla similar als pobles de les contrades, però fins segle i mig desprès no recuperà la seua població. La gran quantitat de fulla de morera que s’hi produïa va fer que en 1848 Enric Lombard Gaujoux, comerciant francès, instal·lara una fàbrica de seda, que amb l'esdevenir del temps es convertiria en el motor econòmic del poble i d'alguns pobles del voltant des dels quals les treballadores (la majoria de la mà d'obra era femenina) es desplaçava diàriament; en 1929, a causa de la caiguda d'abastiment de matèria primera hagué de cessar la seua activitat.


Malgrat la seua tradició agrícola la principal font econòmica actual és la indústria.


Articulat al voltant de la Plaça Major el nucli urbà conserva edificis característics de la comarca i, a més a més:
  • Església de Sant Jaume Apòstol. Neoclàssica del s XIX, bastida sobre una d’anterior.
  • Fàbrica de seda Lombard, de 1848. Mostra de l’arquitectura industrial del XIX.
  • Capelleta de l'Ecce Homo. 1865. Danyada durant la Guerra Civil i reconstruïda en 1956.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. En Benieto. Tot i que Benieto passà a integrar-se en Gandia, l'ermita quedà en propietat d'Almoines.
  • Escasses deixalles de la muralla en el pati inferior d’una propietat particular.




Avís: En aquest article hi ha imatges que han estat capturades a Internet. Preguem comuniquen qualsevol discrepància amb la seua publicació per a procedir a la immediata retirada de les mateixes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada