També
conegut com L’Almoina, el seu topònim significaria en àrab “jardí” o “casa amb
hort”, encara que s'atribueix el topònim al fet que el poble fou propietat de
l'Almoina de la Catedral de València en algun moment de la seua història. Una
làpida trobada al seu terme dóna fe del pas dels romans, però l’origen del
poble és musulmà. Des de la conquesta fins el 1500 fou propietat dels Díxer, els
quals, a causa dels deutes, es van veure obligats a vendre-la a la duquessa de
Gandia, Maria Enríquez, d’aqueixa
manera Almoines passà a formar part de les possessions de la família Borja.
El
1574 es va convertir en parròquia independent sota l'advocació de Sant Jaume,
amb els annexes del senyoriu de Morera i Benieto, avui despoblats del terme de
Gandia. Fins el segle XVII era un important centre productor de sucre. Les 120
famílies de moriscs que hi havia en 1609 foren expulsades pel decret de Felip III (1527-1598). El 1611 fou
repoblada, amb gents de Calp i Gandia, amb carta pobla similar als pobles de
les contrades, però fins segle i mig desprès no recuperà la seua població.
La gran quantitat de fulla de morera que s’hi produïa va fer que en 1848 Enric Lombard Gaujoux, comerciant francès, instal·lara una fàbrica de seda, que amb l'esdevenir del temps es convertiria en el motor econòmic del poble i d'alguns pobles del voltant des dels quals les treballadores (la majoria de la mà d'obra era femenina) es desplaçava diàriament; en 1970, va cessar la seua activitat.
La gran quantitat de fulla de morera que s’hi produïa va fer que en 1848 Enric Lombard Gaujoux, comerciant francès, instal·lara una fàbrica de seda, que amb l'esdevenir del temps es convertiria en el motor econòmic del poble i d'alguns pobles del voltant des dels quals les treballadores (la majoria de la mà d'obra era femenina) es desplaçava diàriament; en 1970, va cessar la seua activitat.
Malgrat
la seua tradició agrícola la principal font econòmica actual és la indústria.
Articulat
al voltant de la Plaça Major el nucli urbà conserva edificis característics de
la comarca i, a més a més:
- Església de Sant Jaume Apòstol. Neoclàssica del s XIX, bastida sobre una d’anterior.
- Fàbrica de seda Lombard, de 1848. Mostra de l’arquitectura industrial del XIX.
- Capelleta de l'Ecce Homo. 1865. Danyada durant la Guerra Civil i reconstruïda en 1956.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer. En Benieto. Tot i que Benieto passà a integrar-se en Gandia, l'ermita quedà en propietat d'Almoines.
- Parc temàtic del Ferrocàrril Alcoi-Gandia. Circuit que reprodueix un tram del popular Tren dels anglesos, amb una estació, tunels i altres edificis.
- Escasses deixalles de la muralla en el pati inferior d’una propietat particular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada